18 d’abril de 1991, avui fa vint anys. El vel d’Harmonia es presenta al club Don-na, l’associació promotora del premi del mateix nom. Encara no he vist el llibre, que ha publicat l’Institut Català de la Dona amb uns mots de presentació del professor Ramon Cotrina. Quan arribo, em rep de seguida la Dolors Solà, la directora de Don-na. Per la seva cara veig que passa alguna cosa. Em posa el llibre a les mans. Me’l miro amb una sensació de familiaritat i d’estranyesa alhora. “No hi veus res” -em diu. Me’l torno a mirar i dic: “Veig una portada suggerent, amb aquest sol que es reflecteix a l’aigua”. “Però no hi veus res més?”. I tot seguit, afegeix: “No hi ha el nom de l’autora!”. “Ah, és això” –li contesto amb una gran tranquil.litat. Perquè, com un llamp que em travessa el cervell, de seguida interpreto què se'm vol dir amb aquest fet. dilluns, 18 d’abril del 2011
El vel d'Harmonia
18 d’abril de 1991, avui fa vint anys. El vel d’Harmonia es presenta al club Don-na, l’associació promotora del premi del mateix nom. Encara no he vist el llibre, que ha publicat l’Institut Català de la Dona amb uns mots de presentació del professor Ramon Cotrina. Quan arribo, em rep de seguida la Dolors Solà, la directora de Don-na. Per la seva cara veig que passa alguna cosa. Em posa el llibre a les mans. Me’l miro amb una sensació de familiaritat i d’estranyesa alhora. “No hi veus res” -em diu. Me’l torno a mirar i dic: “Veig una portada suggerent, amb aquest sol que es reflecteix a l’aigua”. “Però no hi veus res més?”. I tot seguit, afegeix: “No hi ha el nom de l’autora!”. “Ah, és això” –li contesto amb una gran tranquil.litat. Perquè, com un llamp que em travessa el cervell, de seguida interpreto què se'm vol dir amb aquest fet. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
He hagut de treure el teu llibre del prestatge per adonar-me que, en efecte, el nom d'autora no hi és. ¿Com et vas sentir? En aquest cas, els follets d'impremta es van passar molt.
ResponEliminaAi, aquests silencis feridors.
No em vaig sentir malament, Olga, simplement, vaig interpretar el missatge de les que jo en dic 'instàncies superiors': No et pugin els fums al cap.
ResponEliminaAh, la invisibilitat! Amb el pas dels anys, és ben clar que el vel d'harmonia ets tu, estimada Teresa.
ResponEliminaOstres, què fort, és veritat, quina cosa més cutre tu... Si ets editor i publiques un llibre, posa-hi l'autor/a, no???
ResponEliminaQue no hi aparegui el nom del traductor és habitual, però el de l'autor... Això no té nom! No és qüestió de fums al cap, sinó de justícia!
ResponEliminaDéu n'hi do!... i quina va ser l'explicació si és que n'hi va haver?
ResponEliminaCamil.la: no hi va haver cap explicació, l'editorial era una institució (ICD) i el llibre ni tan sols es va distribuir. I allò que no es distribueix és com si no existís... Però la vida no s'acaba en coses com aquesta. La vocació d'escriure és més poderosa.
ResponEliminaNo deixa de ser un cutrerio... Però tu sempre tan humil!!! Sembles el Guardiola!!!!
ResponElimina