dilluns, 4 d’abril del 2011

Dona primavera

Dorm al ventre de Gea

l'arrel i l'adob, i l'asfalt a poc a poc es clivella.

L'aigua de pluja es fica a les escletxes

i al tou de fang.

Dona primavera puja graons

buscant la llum zenital.

(d'El mirall de Circe, Editorial Comte d'Aure, 2008)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

4 comentaris:

  1. Olga Xirinacs4 d’abril del 2011, a les 10:17

    Una bellesa de poema sols comparable a la florida de l'albercoquer, pètal delicat que ofereix, després, un petit sol.

    ResponElimina
  2. Cristina4 d’abril del 2011, a les 21:10

    Preciós!

    ResponElimina
  3. Ignasi4 d’abril del 2011, a les 23:52

    Preciós 2!

    Dona primavera et celebro amb aquesta alegre música, retornada dels meus vint anys.

    http://www.youtube.com/watch?v=c5LSRrAwUtA

    ResponElimina
  4. Teresa Costa-Gramunt5 d’abril del 2011, a les 10:23

    Les dones primavera et donen les gràcies!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)