Etty Hillesum, una de les veus més commovedores que han donat testimoni del ‘judeocidi’, com escriu Adrià Chavarria al seu llibre Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides (Denes editorial), va enviar dues postals a dos amics des del tren que la duia a Auschwitz. Les va llançar des d’una escletxa del vagó atapeït de gent i d’angoixa. Una es va perdre. L’altra, datada el 7 de setembre de 1943, va ser recollida per una gent de pagès i enviada a la destinatària, Christine van Nooten: "Christine, obro la Bíblia a l’atzar i trobo el següent: El Senyor és el meu espai més sagrat”.Supervivents dels camps (primer Westerbork i després Auschwitz, on va ser gasejada) han confirmat que Etty realment tenia, fins a l’últim, una ‘personalitat radiant’.
(a la foto, presa aquest estiu passat: sala de dutxes a Buchenwald)
És un tresor que cal saber guardar quan a la vida trobes persones que són un ungüent, acostumen a ser radiants tal com diuen els testimonis de Hetty Hillesund.
ResponEliminaQuin silenci de mort, ara a la sala... Però les veus s'hi han enganxat per sempre.
ResponEliminaEl seu diari i la seva correspondència (escrita des de Westerbork) són lectures imprescindibles per acostar-se a una manera única d'afrontar l'Holocaust. No conec el llibre que esmentes, però ho solucionaré ben aviat. Salutacions!
ResponElimina