Devíem ser molt nens, encara, perquè a penes me’n recordo, quan el meu pare, alguns diumenges al matí, quan feia bo, ens duia a esmorzar a la Font de Can Caralleu. Una vegada, ja fa molts anys, vaig agafar l’autobús 66 davant de casa dels meus pares i vaig baixar al final, a Can Caralleu. Em pensava que no arribava mai, de lluny que ho vaig trobar! Avinguda Sarrià amunt (aleshores encara era la Carretera de Sarrià) fins a Sarrià i encara fins més amunt, enllà, enllà… Miro pel carrer infants de quatre, cinc anys, i em pregunto si serien capaços de fer aquesta excursió a peu de la mà dels seus pares, perquè em sembla impossible. Però es veu que per a nosaltres era una festa i arribàvem a casa més contents que un gínjol. Sí que recordo que recollia pedretes amb formes boniques i textures exòtiques perquè m’agradava col.leccionar-les (les posava dins d’una capsa de galetes metàl.lica) i també plegava flors per a la meva mare que devien arribar ben músties. La mare, però, de seguida les posava en un flascó i es redreçaven per unes hores. Flors silvestres que eren el record visual de la llum i de l’aire gràvid que havíem respirat aquell matí de primavera.
(extret de La capsa verda)
Que petits se'ns tornen, de grans, els "palaus" i territoris de la nostra infantesa.
ResponEliminaHas retratat una flor d'escabiosa, però nop sé el nom de la papallona associada.
A l'estiu el bosc llueix d'escabioses amb la seva delicada gradació del lila-rosat-blau.
N'he fet molts quadres: posa-les entre paper de cuina i diaris sota i planxa-les deixant-hi reposar la planxa una estona (sense cremar...). És un assecat d'emergència per tenir flors seques al moment. Si són flors o fulles massa carnoses necessiten temps, però si són fines, no tant.
Ah, dona sàvia, que saps tots els noms de les flors i les plantes! Vaig fer la fotografia a l'estiu, sí, i la vaig fer perquè m'agrada el color malva, també en podríem dir, d'aquesta flor a la qual visitava una papallona.
ResponEliminaRecordo que en un recorregut amb un senyor molt savi de la Zona Franca que havia viscut a la masia de l'Esparver, a Montjuïc, i la família del qual feia un sobresou amb herbes remeieres em van explicar les qualitats de l'escabiosa, però no les recordo, hauré de repassar 'els apunts'.
ResponEliminaEls nens de quatre o cinc anys són capaços de tot, encara, afortunadament.
Certament era una excursió...
ResponEliminaQue bells són aquest vells records.
ResponEliminaEl que jo sabia de l'escabiosa és que era apta per curar el xarampió, però ara sembla eradicat, i l'herba encara cura. Ho buscaré i ho escriuré.
ResponElimina