Podríem dir com Nicolau de Cusa, que amb coneixement i graó a graó sempre cap amunt es troba Déu, i que el misteri de la creació es resumeix en Ell. Però estem en un món cada dia més secularitzat, almenys en aquesta part d’Occident. Aleshores, per parlar de plenitud humana ens hem de referir als nivells de coneixement de la realitat, això tan escàpol (Cusa parlava del Déu abscòndit) per més que la ciència ho vulgui acotar i la filosofia explicar amb raonaments. En qualsevol cas, cap esforç per conèixer el misteri de la vida no ens serà estalviat.dilluns, 17 de gener del 2011
Esforç
Podríem dir com Nicolau de Cusa, que amb coneixement i graó a graó sempre cap amunt es troba Déu, i que el misteri de la creació es resumeix en Ell. Però estem en un món cada dia més secularitzat, almenys en aquesta part d’Occident. Aleshores, per parlar de plenitud humana ens hem de referir als nivells de coneixement de la realitat, això tan escàpol (Cusa parlava del Déu abscòndit) per més que la ciència ho vulgui acotar i la filosofia explicar amb raonaments. En qualsevol cas, cap esforç per conèixer el misteri de la vida no ens serà estalviat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què cert el teu comentari, És com si haguéssim amagat Déu. Però el trobarem al final de l'escala. M'has fet ganes de llegir alguna cosa de Nicolau de Cusa.
ResponEliminaI tant, que és abscòndit. Diu Jesús als apòstols: "ara em veieu, però d'aquí a poc no em veureu i després em tornareu a veure..."
ResponEliminaI en Baptista: "Darrere meu ve un que és abans que jo, etc."
Pel que fa a pujar, ja ho deia Espriu: "Cisternes seques esdevenen cims / pujats per esglaons de lentes hores..." La vida és molt cansada i plena d'enigmes.