Si no podem explicar la nostra història personal, els fets que ens defineixen, és difícil saber qui som de debò, no la imatge que tenim de nosaltres. Una vegada em va comentar un terapeuta que la majoria dels pacients deien: Estic malament, em sento malament. Però no sabien explicar què els feia sentir malament. I és que no és fàcil pouar en la interioritat. Quan el terapeuta es trobava amb algú que narrava, que confegia un relat sobre el seu estat d’ànim i tal vegada el motiu que l’havia provocat, sabia que el camí del guariment (de l’equilibri entre caos i ordre) ja s’havia iniciat.diumenge, 9 de gener del 2011
Relat
Si no podem explicar la nostra història personal, els fets que ens defineixen, és difícil saber qui som de debò, no la imatge que tenim de nosaltres. Una vegada em va comentar un terapeuta que la majoria dels pacients deien: Estic malament, em sento malament. Però no sabien explicar què els feia sentir malament. I és que no és fàcil pouar en la interioritat. Quan el terapeuta es trobava amb algú que narrava, que confegia un relat sobre el seu estat d’ànim i tal vegada el motiu que l’havia provocat, sabia que el camí del guariment (de l’equilibri entre caos i ordre) ja s’havia iniciat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Poder explicar el malestar amb paraules, un primer pas per poder explicar-se el malestar.
ResponEliminaI quan enmig de la confusió, el bloqueig o el patiment excessiu tornen a treballar les parts sanes de la ment... albirem la futura guarició (o adaptació).
He pensat en tu al llegir a un diari mèdic:
"Resulta más bello dejarse engañar diez veces que perder una sola vez la fe en la humanidad"
Heinrich Zschokke
La paraula cura!
ResponElimina