dimarts, 18 de gener del 2011

Art

L’art és innat en l’artista. És una força que se n’apodera. Aleshores el converteix en un instrument. La voluntat última –no la voluntat del mentrestant, que ha de ser sostinguda- ja no és l’artista personal sinó l’obra d’art. Com a persona –i això ho veiem sovint- pot tenir capritxos, desigs i finalitats pròpies. Però allò impersonal que hi ha en l’artista, és a dir, l’art, és més elevat que ell. Diguem-ne esperit diví o ànima col.lectiva, segons Jung. D’aquí ve que en tantes ocasions no es pugui donar explicació del treball artístic, depassa el nostre raciocini.
(Dona elegant, oli d'Alexandre de Cabanyes)

2 comentaris:

  1. L'atmosfera vaporosa, diluïda en llums evanescents, ja és una primera elegància. Si l'artista no posseís aquesta elegància espiritual no la podria comunicar.

    ResponElimina
  2. I tant que de vegades ens depassa !!

    ResponElimina