dijous, 20 de gener del 2011

Reflexió en el pleniluni

Déu (o allò espiritual que hi ha en nosaltres, podríem dir) no és la raó, tot i que la conté, escriu Nicolau de Cusa. La raó falla sovint i a vegades engendra monstres, com diu la dita. Amb la raó ho podem argumentar tot, encara que sigui pura especulació com ja sabien els cínics. La raó és una eina de coneixement, però no és l’eina, com tants han suposat i han entronitzat. Ja se sap que els ídols tenen peus de fang.
(foto presa a Monells (Empordà) el passat dissabte, dia 15, quan la lluna encara era creixent)

3 comentaris:

  1. No podem confondre Déu amb "allò espiritual que hi ha en nosaltres". Si de cas, pensar que allò espiritual que hi ha en nosaltres ha estat creat per Déu. Si és que hi ha Déu i si és que ha creat l'univers, cosa que estem molt lluny de saber. El nostre esperit és un tot amb nosaltres, la raó, els ulls, les mans, etc. El cervell ens serveix totes les imaginacions possibles, i és material.

    ResponElimina
  2. Bella, sensible i intel.ligent precisió. Els blogs són diàlegs oberts...

    ResponElimina
  3. La raó, com quasi tot, també té el seu perfil bo.

    ResponElimina