“Oh, tu, seguidor del Profeta!, no ignores el que t’ensenyo i no deixis de contemplar-ho [el Rostre de Déu] en cada forma que perceps, perquè en veritat el vel és revelador”, va escriure el poeta i místic sufí Ibn Arabi.En la forma que prenen coses, fenomens, déus i creences -o descreences i negacions de coses, fenomens i déus-, hi ha la seva essència. Els humans, eterns aprenents, exploradors i contempladors, no sempre veiem l’essència en la forma. Per això Ibn Arabi demana posar atenció.
(la imatge està presa a la Seu de Lleida, 2008)
Exploro i contemplo amb atenció.
ResponEliminaI espero seguir aprenent.
Però si em poso solemne, escolto a Orwell:
"Sovint, els éssers humans volen ser bons, però no massa bons, ni tampoc tot el temps."
Mentrestant, aquí tens una persona que encara s'esforça per fer tornar el somriure a d'altres.
Somriure és màgic, sí... Vaig pel carrer, o al metro, o allà on sigui, i en somriure a qui mira amb una cara no gaire alegre, sovint afeixugada és produeix el miracle: el somriure em torna en el somriure de l'altre! Potser no serveix de gran cosa, però em sembla que en aquest moment la vida que ens conté i contenim respira.
ResponEliminaMereix que li fem cas, Ibn Arabi.
ResponEliminaS'ha de fer confiança que tots, un moment o altre, tenen les seves revelacions.
ResponElimina