Quan vaig fer uns cursos de psicologia, que incloïen neurologia, vaig aprendre que segons quins tons de veu, sobretot emesos per persones que ens desagraden, a vegades se’ns fan insofribles. Quan els sentim ja ens alteren. Aleshores hem de vèncer, no sense un gran esforç de la voluntat, tenir-hi un tracte cordial. Aquesta reflexió ve a tomb després d’haver llegit les afirmacions de la neuròloga Cori López i Xammar sobre les dificultats i disfuncions de l’escolta, que té una base neurofisiològica, i que gràcies al mètode Tomatis es possible restaurar. Explica la doctora López que el seu mestre, el doctor Tomatis, va tractar l’afonia de Maria Callas a causa de la seva mala relació amb Onassis. Tendim a deixar d’escoltar allò que ens fa mal, que ens resulta agressiu: és un mecanisme de defensa de la psique. En el cas de la Callas, sospito que l’afonia li va venir del dolor que experimentava per una comunicació (comunió?) impossible i que ni tan sols podia verbalitzar sense que això, en una roda perversa, desencadenés més incomunicació i agressivitat. D’aquí ve que perdés no només la capacitat de la parla sinó també la del cant, artística i íntima expressió de la seva ànima. divendres, 14 de gener del 2011
Alteracions
Quan vaig fer uns cursos de psicologia, que incloïen neurologia, vaig aprendre que segons quins tons de veu, sobretot emesos per persones que ens desagraden, a vegades se’ns fan insofribles. Quan els sentim ja ens alteren. Aleshores hem de vèncer, no sense un gran esforç de la voluntat, tenir-hi un tracte cordial. Aquesta reflexió ve a tomb després d’haver llegit les afirmacions de la neuròloga Cori López i Xammar sobre les dificultats i disfuncions de l’escolta, que té una base neurofisiològica, i que gràcies al mètode Tomatis es possible restaurar. Explica la doctora López que el seu mestre, el doctor Tomatis, va tractar l’afonia de Maria Callas a causa de la seva mala relació amb Onassis. Tendim a deixar d’escoltar allò que ens fa mal, que ens resulta agressiu: és un mecanisme de defensa de la psique. En el cas de la Callas, sospito que l’afonia li va venir del dolor que experimentava per una comunicació (comunió?) impossible i que ni tan sols podia verbalitzar sense que això, en una roda perversa, desencadenés més incomunicació i agressivitat. D’aquí ve que perdés no només la capacitat de la parla sinó també la del cant, artística i íntima expressió de la seva ànima. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És completament cert. I no sols les veus, sinó els sorolls. Els 'skaters', amb els seus salts davant de casa, van ser causa de visites al metge per atacs d'angoixa.
ResponEliminaPer això està comprovat que el soroll és perjudicial per a la salut. I segons quines veus també són sorolls.
Una pacient meva, Manuela, va veure com el seu germà moria ofegat al riu.
ResponEliminaElla tenia 10 anys i ell 8.
Va perdre la veu durant... dos anys.
Tota la vida ha somatitzat.
Però ha tingut fills i ha viscut amb certa "normalitat".
El cos reflecteix, en cada persona d'una manera concreta, les circumstàncies viscudes.
Sí, Olga, Ignasi: els éssers humans som una unitat preciosa i delicada, que s'altera amb el sofriment, els traumes, les agressions. Sort dels bons terapeutes i el nostre instint per al guariment!
ResponEliminaNo sé si Maria Callas va perdre la veu perquè era el seu do més preuat o perquè era la part del seu cos més vulnerable. De fet vivia de la veu, com els professors.
ResponElimina