Reflexió en el pleniluni

Déu (o allò espiritual que hi ha en nosaltres, podríem dir) no és la raó, tot i que la conté, escriu Nicolau de Cusa. La raó falla sovint i a vegades engendra monstres, com diu la dita. Amb la raó ho podem argumentar tot, encara que sigui pura especulació com ja sabien els cínics. La raó és una eina de coneixement, però no és l’eina, com tants han suposat i han entronitzat. Ja se sap que els ídols tenen peus de fang.

(foto presa a Monells (Empordà) el passat dissabte, dia 15, quan la lluna encara era creixent)

Esforç

Podríem dir com Nicolau de Cusa, que amb coneixement i graó a graó sempre cap amunt es troba Déu, i que el misteri de la creació es resumeix en Ell. Però estem en un món cada dia més secularitzat, almenys en aquesta part d’Occident. Aleshores, per parlar de plenitud humana ens hem de referir als nivells de coneixement de la realitat, això tan escàpol (Cusa parlava del Déu abscòndit) per més que la ciència ho vulgui acotar i la filosofia explicar amb raonaments. En qualsevol cas, cap esforç per conèixer el misteri de la vida no ens serà estalviat.