Experiència de la realitat

La transcendència és experiencial, però no és experiment comprovable, com busca la ciència. Aleshores, com explicar l’experiència de la transcendència? És difícil dir l’indicible. D’aquí venen, per exemple, les eternes discussions sobre si Déu existeix o no, ja que aquesta realitat –diguem-ho així per no concretar-ho en un nom- és experiència però no experiment. No obstant això, fins i tot des de la realitat humana sembla difícil negar la realitat, ja que la realitat és tant en el seu positiu com en el seu negatiu.  

La memòria

Podem modificar la memòria? De fet, ho fem. La memòria és una recreació subjectiva dels fets que ens han esdevingut. La vivència dels fets –la seva impressió- determina el seu record. Hi ha unes dades objectives, cert. “Això va esdevenir-se el dia tal a tal hora i a tal lloc i hi havia fulano o mengano…” Però a l’hora de recordar compta més si en aquell moment estàvem tristos o contents, si experimentàvem fàstic, meravella o por.
Que modifiquem la memòria segons la nostra percepció dels fets i, no ho oblidem, segons la pròpia manera de ser i referents adquirits, ho prova quan anem de viatge, per exemple. Veiem les mateixes coses i a la mateixa hora del dia i amb la mateixa temperatura. No obstant, el relat de l’experiència és del tot diferent.

Experiència i memòria

L’experiència és única, transitiva i intransitiva alhora.
La memòria és reedita en el temps, els fets es despleguen davant dels nostres ulls com si fos ara mateix que els vivim. Si perden intensitat guanyen en carícia, si perden color guanyen en art.
(a la foto: Cristina i Dani, Nadal de 2007. En la foto d'infants, el nen abraçava la petita, aquí la germana petita abraça el germà gran)