Grècia, encara

 

El passat 17 de juliol es va estrenar L’Odissea, una superproducció cinematogràfica escrita i dirigida per Chistopher Nolan. Pel·lícula de fantasia i acció èpica filmada de manera sonora i trepidant, amb grans efectes especials, és una adaptació del poema d’Homer del mateix títol que ara mateix podem trobar a les llibreries en una nova versió catalana de Pau Sabaté, publicada per la Bernat Metge, que se suma a la de Joan Francesc Mira (2011) i a la clàssica de Carles Riba (1948).

     En bona hora, a aquesta avinentesa cinematogràfica i editorial cal afegir-hi la publicació de Per què Grècia, avui? (Bromera), del professor Eusebi Ayensa, llibre amb el qual l’estudiós va obtenir el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, de València. Grècia, la seva civilització, té un paper fonamental en la cultura mediterrània, europea, catalana, occidental en general. L’antiga Grècia sosté el bo i millor de l’arquitectura, del teatre, de la poesia, de la filosofia, de la ciència i de la política sense oblidar el rebost de mites que a través de les seves figuracions resguarden els arquetips (estructures de la psique, característiques humanes), així com mostren la conducta dirigida pel conscient (jo), l’inconscient (l’allò) i el sobre conscient (sobre jo), com van saber desvelar i estudiar els psicoanalistes Sigmund Freud i el seu deixeble més brillant, Carl G. Jung. La mateixa Odissea és un mite del viatge de la vida entre el naixement i la mort manifestat en el relat del retorn a la llar (retorn a Ítaca després de la guerra de Troia) i la recerca de la identitat del protagonista Odisseu o Ulisses.

     Però, quina imatge tenim de la Grècia d’avui, de la Grècia moderna, es pregunta Eusebi Ayensa. A través del seu assaig ben documentat i ric de continguts reflexius, fruit d’una saviesa consolidada, el professor Ayensa desmenteix el tòpic d’una Grècia tan sols empobrida i nostàlgica de les glòries passades, i ens mostra una Grècia on un esplet de grans escriptors, poetes i cineastes, mostren el vigor de la creativitat de la qual encara vivim avui tot i els mil·lennis que han passat. Grècia està donant veu i saó espiritual a Europa a través de grans figures de la literatura, el pensament polític, les arts i el cinema. Grècia és encara, Grècia il·lumina el temps present.  

(article publicat al setmanari el 3 de vuit, 4 de setembre de 2026. A la imatge, una vista monumental de Grècia, foto feta per la meva filla Cristina)                                                           

La llum de Grècia

 

La llum de Grècia, sovint una metàfora de la cultura antiga de la qual és mare, és una llum real. Qui hagi viatjat a Grècia n’haurà gaudit la meravella fins i tot en el cas que algun dia, o més d’un, plogui, com ens va passar a nosaltres la primavera de l’any 2001. Plovia a bots i a barrals quan ens vam situar, sota un paraigües, en el lloc, a l’illa d’Ítaca, on es diu que havia estat el palau d’Odisseu.

Amb el títol La llum de Grècia (Bon Pla Edicions), ha titulat Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) el seu recull d’una trentena llarga d’articles i una desena d’entrevistes publicats en els darrers trenta anys en diaris catalans, però també grecs, ja que aquest llicenciat en filologia clàssica durant els anys 2007 al 2012 va ser el director de l’Institut Cervantes d’Atenes. Traductor del poeta Kavafis, ha dedicat molta vida assagista i acadèmica a estudiar les correspondències culturals que hi ha entre Grècia i Catalunya en l’estela de Carles Riba i Maria Àngels Anglada.

La història i la cultura grega ens emparenta des de fa més de dos mil anys, com explica Eusebi Ayensa en els seus escrits que sempre tenen voluntat divulgativa fins i tot quan recorda que, amb els almogàvers, un dia vam posar l’estendard català al Partenó.

Un capítol interessant, i força desconegut en les relacions culturals entre Grècia i Catalunya, és la presència de la ballarina Àurea de Sarrà (Barcelona, 1889 – Arenys d’Empordà 1976) a Grècia. Va actuar-hi amb èxit entre el maig de 1926 i el gener de 1927. «En aquest país i tal com havia fet anteriorment a Itàlia i Egipte, interpretà els seus cants plàstics, unes danses en les quals posava en escena les peripècies de deesses i heroïnes de l’antiguitat pagana», escriu Ayensa.

Les fotografies que es conserven de les figures de dansa d’Àurea de Sarrà recorden Isadora Duncan. Dones empoderades en un moment en què les primeres tesis feministes sortien a la llum. Al temple de Posidó, a Súnion, Àurea de Sarrà va encarnar la maga Circe. A Eleusis va interpretar Demèter. «La fotògrafa de moda del moment, Eli Suiultzoglu-Seraidari, mes coneguda com a Nelly, la immortalitzà en una sèrie d’esplèndides fotografies preses al teatre de Dionís, als peus de l’Acròpolis, abillada com una bacant del segle XX». La llum de Grècia, com atrau!

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 de juny de 2024)