Grècia, encara

 

El passat 17 de juliol es va estrenar L’Odissea, una superproducció cinematogràfica escrita i dirigida per Chistopher Nolan. Pel·lícula de fantasia i acció èpica filmada de manera sonora i trepidant, amb grans efectes especials, és una adaptació del poema d’Homer del mateix títol que ara mateix podem trobar a les llibreries en una nova versió catalana de Pau Sabaté, publicada per la Bernat Metge, que se suma a la de Joan Francesc Mira (2011) i a la clàssica de Carles Riba (1948).

     En bona hora, a aquesta avinentesa cinematogràfica i editorial cal afegir-hi la publicació de Per què Grècia, avui? (Bromera), del professor Eusebi Ayensa, llibre amb el qual l’estudiós va obtenir el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, de València. Grècia, la seva civilització, té un paper fonamental en la cultura mediterrània, europea, catalana, occidental en general. L’antiga Grècia sosté el bo i millor de l’arquitectura, del teatre, de la poesia, de la filosofia, de la ciència i de la política sense oblidar el rebost de mites que a través de les seves figuracions resguarden els arquetips (estructures de la psique, característiques humanes), així com mostren la conducta dirigida pel conscient (jo), l’inconscient (l’allò) i el sobre conscient (sobre jo), com van saber desvelar i estudiar els psicoanalistes Sigmund Freud i el seu deixeble més brillant, Carl G. Jung. La mateixa Odissea és un mite del viatge de la vida entre el naixement i la mort manifestat en el relat del retorn a la llar (retorn a Ítaca després de la guerra de Troia) i la recerca de la identitat del protagonista Odisseu o Ulisses.

     Però, quina imatge tenim de la Grècia d’avui, de la Grècia moderna, es pregunta Eusebi Ayensa. A través del seu assaig ben documentat i ric de continguts reflexius, fruit d’una saviesa consolidada, el professor Ayensa desmenteix el tòpic d’una Grècia tan sols empobrida i nostàlgica de les glòries passades, i ens mostra una Grècia on un esplet de grans escriptors, poetes i cineastes, mostren el vigor de la creativitat de la qual encara vivim avui tot i els mil·lennis que han passat. Grècia està donant veu i saó espiritual a Europa a través de grans figures de la literatura, el pensament polític, les arts i el cinema. Grècia és encara, Grècia il·lumina el temps present.  

(article publicat al setmanari el 3 de vuit, 4 de setembre de 2026. A la imatge, una vista monumental de Grècia, foto feta per la meva filla Cristina)