Les narracions particulars creen un relat col·lectiu: un
retrat de grup humà que abraça, que connecta, que vincula les persones entre
si. La història humana és, doncs, un gran retrat de grup constituït per una
munió d’històries personals compartides ja des que venim al món. Comencem la
història de la nostra vida relatant la relació amb nostres pares, amb la
família i amb els llocs de naixement i formació acadèmica de teló de fons. Junt
amb el paper nuclear, fundacional de la família, tots aquests agents també determinen
una manera de pensar i d’obrar, ja que el conjunt de la societat també té el
seu rol en la nostra biografia, així com el té, i ben significatiu, una
educació moral que amb els seus valors espirituals orienta el nostre capteniment.
Els llaços
narratius, els relats que ens hem explicat generació rere generació, han fundat
comunitats amb unes històries, uns costums i uns símbols compartits que al
llarg del temps constitueixen una manera de ‘fer poble’ (fer coses en conjunt),
com havia sentit a dir al poble de la meva mare quan s’organitzaven festes,
però també recaptes i ajudes mútues. I cada vegada que amb la seva creativitat
s’hi incorporava la generació jove, hi havia canvis. I és que en tota narració,
o en tota narrativa, com es diu ara, hi ha continuïtat de la vida alhora que
evoluciona.
Cada ésser humà és
un relat que s’afegeix al gran relat conjunt. El pensador Byung-Chul Han ha
reflexionat sobre la crisi de la narració conjunta en els nostres dies: la contraposa
a la informació o, més ben dit, a l’excés d’informació. L’esperit de la
narració, que ens dona identitat i dignitat com a individus i com a éssers
socials que ens desenvolupem en comunitat, hi ha el perill que es perdi en un
empatx d’informacions i manipulacions que amb esperit comercial, materialista,
pretén convertir les persones en consumidors solitaris i aïllats. «L’espiritualitat que necessitem és una espiritualitat
eucarística», diu Lleó XIV a la seva encíclica Magnifica Humanitas. Una exhortació per ara mateix a la comunió
entre els éssers humans.
(article publicat a la revista Pluja de roses - Setembre/Octubre de 2026. A la imatge pictòrica, fragment d'un retrat de grup)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada