L’estiu és època de sopars a la fresca, ja sigui en un establiment públic o
ja sigui en un domicili particular. Pot començar amb unes llesquetes de pa amb
tomàquet i pernil del bo, tallat al moment, si pot ser. O amb un bol de sopa
freda. O amb una amanida amb molts ingredients i de tots colors, com en un
mosaic. Els comentaris sobre política encara no han aparegut en la conversa dels
comensals, però no falta gaire perquè tot està que crema.
El segon plat pot venir en forma de peix al forn, de o carn freda rostida,
tot amb un acompanyament de patates i ceba a punt de caramel. Amb els efectes
del vi, ja sigui blanc o ja sigui negre, el tema polític ja és sobre la taula i
encén les galtes dels més apassionats. No n’hi ha per menys. El 27S tenim una
cita a les urnes, i el més calent és a l’aigüera, diuen els que voldrien la
llista única, o unitària, o el nom que li vulgueu donar a aquesta pinya que no
s’acaba de veure fer. D’altres diuen que on vas a parar, ara, si el que convé
és que es diferenciïn bé les sigles i se sàpiga qui és qui (com si no ho
sabéssim).
Els ventalls han començat a fer la seva aparició, virolats com els vestits
lleugers de les dones, tot i que n’ha que van de color de neu. Dreta i esquerra
són termes obsolets, diu un. Un altre diu: estan diluïts en un magma ideològic
en el qual no se sap qui és més conservador i qui és més alternatiu, que és el
que ara està de moda. Ara el que interessa és tirar endavant el tema nacional,
l’estat independent, o com vulguem anomenar això que volem tants, diu un
tercer. La qüestió és que puguem administrar els nostres diners amb salut i
seny, diu un quart.
Els amfitrions, sol.lícits, moderen el trànsit de plats de la terrassa a la
cuina, treuen les molles de pa que fan tan lleig a l’hora de posar a taula els
plats de postres. Fruita o gelat? Doncs mira, les dues coses, i encara hi
afegirem uns bombons de xocolata que us llepareu els dits. Això va amb el cafè,
diu un perapunyetes. El tema de Grècia
ja ha sortit. Pobra gent, arruïnats completament i amb un deute que no podran
pagar mai, i els que tenen els calerons uns barruts, o els tenen fora o no
paguen impostos, diu un. A mi m’agrada aquest noi, el Tsipras, amb aquesta veu
tan fonda i la mirada tan clara, diu una. No és un impostor, com d’altres, diu
una altra, i s’acara als funcionaris europeus per salvar la dignitat del poble
grec.
Però no parlàvem del 27S? El Mas és un lider natural. Com ho saps? Doncs
perquè té tants amics com enemics. El mirall de Mas fa por. I perquè fa por, o,
millor dit, perquè fa angúnia, diu un altre. Doncs perquè quan tens l’ànima una
mica emmascarada no et pots mirar en un mirall tan transparent. Ah… Amb els
cafès es parla de les qualitats i defectes dels líders del procés que, està
clar, no ens enganyem, ha de ser cap a la independència. No ens ajudaran, diu
un. Qui no ens ajudarà, diu un altre. Europa, el món. Sempre ens han deixat
penjats, ja pots tenir raó, ja, que tothom mira pels seus interessos, i nosaltres
vinga ser solidaris amb tothom, ara amb els jueus, ara amb els palestins, ara
amb la pobra gent que emigra dels seus països en guerra… Però no parlàvem del
27S? Tu què votaràs? Home, el vot és secret, però vaja, tots sabeu el que
penso, diu una de vestit blanc. Sí que ho saben, els altres comensals. I tot ve
de quan ella encara era al ventre de la mare. Quan la dona va anar a fer els
papers perquè la filla pogués néixer a l’hospital, el de la taquilla li va
disparar: ¡Hábleme en cristiano! A causa de la vexació, del maltracte a la
mare, ella va decidir venir al món l’endemà mateix. Va sortir del ventre de sa
mare amb l’impuls de posar les coses a lloc. Era el dia 13 de març de 1951 i al
carrer hi havia la famosa vaga de tramvies. Això ho ha explicat altres vegades,
en altres sopars a la fresca. Per això tothom sap què votarà el 27S.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 10 de juliol de 2015. A la foto, una taula preparada per un petit sopar a la fresca al jardí de casa)
