L’ànima fa demanda
de meravella encara que no ho sàpiga, i potser encara més en els darrers temps
en què els sabers s’han tornat tan especialitzats, tan mecànics, tan fragmentaris.
L’ànima té set d’unió, de reconstrucció del mirall trencat. Toni Góngora, que
ha traduït les rondalles xipriotes del grec, esmenta unes paraules del
folklorista Mikhaïl Meraklís en què afirma: «Les cançons [populars] separen els
pobles, i les rondalles són allò que els uneix». Les rondalles tenen caràcter universal,
si bé presenten alguns trets distintius segons el lloc on s’aclimaten. També en
aquest Aplec de rondalles xipriotes
en què trobem reminiscències d’històries, episodis i personatges que remeten a
la Grècia antiga i a la seva mitologia: Èdip, Heròdot, Hèracles o les Moires de
les quals en sabem un niu a través de rondalles i contes de fades que justament
les presenten com a fades, ja que són figures del fat, del destí.
divendres, 8 de maig del 2026
Rondalles xipriotes
dimarts, 11 de juny del 2024
La llum de Grècia
La llum de Grècia, sovint una metàfora de la cultura antiga
de la qual és mare, és una llum real. Qui hagi viatjat a Grècia n’haurà gaudit
la meravella fins i tot en el cas que algun dia, o més d’un, plogui, com ens va
passar a nosaltres la primavera de l’any 2001. Plovia a bots i a barrals quan
ens vam situar, sota un paraigües, en el lloc, a l’illa d’Ítaca, on es diu que
havia estat el palau d’Odisseu.
Amb el títol La llum de Grècia (Bon Pla Edicions), ha titulat Eusebi Ayensa (Figueres,
1967) el seu recull d’una trentena llarga d’articles i una desena d’entrevistes
publicats en els darrers trenta anys en diaris catalans, però també grecs, ja
que aquest llicenciat en filologia clàssica durant els anys 2007 al 2012 va ser
el director de l’Institut Cervantes d’Atenes. Traductor del poeta Kavafis, ha
dedicat molta vida assagista i acadèmica a estudiar les correspondències
culturals que hi ha entre Grècia i Catalunya en l’estela de Carles Riba i Maria
Àngels Anglada.
La història i la
cultura grega ens emparenta des de fa més de dos mil anys, com explica Eusebi
Ayensa en els seus escrits que sempre tenen voluntat divulgativa fins i tot
quan recorda que, amb els almogàvers, un dia vam posar l’estendard català al
Partenó.
Un capítol interessant, i força desconegut en
les relacions culturals entre Grècia i Catalunya, és la presència de la
ballarina Àurea de Sarrà (Barcelona, 1889 – Arenys d’Empordà 1976) a Grècia. Va
actuar-hi amb èxit entre el maig de 1926 i el gener de 1927. «En aquest país i tal com havia fet anteriorment a Itàlia i
Egipte, interpretà els seus cants
plàstics, unes danses en les quals posava en escena les peripècies de
deesses i heroïnes de l’antiguitat pagana», escriu Ayensa.
Les fotografies
que es conserven de les figures de dansa d’Àurea de Sarrà recorden Isadora
Duncan. Dones empoderades en un moment en què les primeres tesis feministes
sortien a la llum. Al temple de Posidó, a Súnion, Àurea de Sarrà va encarnar la
maga Circe. A Eleusis va interpretar Demèter. «La fotògrafa de moda del moment, Eli
Suiultzoglu-Seraidari, mes coneguda com a Nelly, la immortalitzà en una sèrie
d’esplèndides fotografies preses al teatre de Dionís, als peus de l’Acròpolis,
abillada com una bacant del segle XX». La llum de Grècia, com atrau!
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 de juny de 2024)
divendres, 10 de juliol del 2015
Sopars a la fresca
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Hereus culturals de Grècia
diumenge, 29 de setembre del 2013
A l'Acròpolis
(fotografia feta per Oriol Pi de Cabanyes)
diumenge, 20 de juny del 2010
Contemplació de les petites coses
En una botiga dels carrerons antics d’Atenes vaig comprar unes sabates confeccionades artesanalment. Des d’aleshores, les sabates, amb tanta vocació pelegrina com els meus peus, han caminat molt i amb determinació. L’estiu de 2008, quan vam ser a Londres, tot passejant per Hyde Park se’m va ocórrer de fotografiar-les. I encara les duc, a penes desgastades, quan escric aquest apunt sobre la contemplació de les petites coses.
(extret de La Capsa verda)




