dilluns, 2 de juliol del 2012

Llum enmig del dol


A la vetlla hauria volgut fer silenci,
deixar espais en blanc,
posar parèntesis –el rés-,
inscriure el dolor entre comes.
Però vaig rebre les visites tan agraïda,
em deixaven a les mans tanta llum enmig del dol.
(27-6-2012)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

2 comentaris:

  1. Cristina3 de juliol del 2012, a les 11:35

    Els silencis encara que siguin curts, són vàlids.

    ResponElimina
  2. Mariàngela Vilallonga7 de juliol del 2012, a les 11:42

    I la sort que tenim de veure que els altres ens donen llum, enmig del dol.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)