Als
voltants de Florència, i encara repartides per la regió de la Toscana, hi ha
les anomenades Vil.les Mèdici, belles i elegants construccions renaixentistes
lligades a la nombrosa família Mèdici –algunes són veritables palaus-. Aquestes
vil.les estan envoltades de grans jardins i, sobretot, d’amplis terrenys. És a
dir: de propietats agrícoles, ramaderes i forestals que, a image i semblança de
les vil.les romanes, les feien econòmicament autònomes.
En aquests moments de la història i de les
vicissituds de tota mena per les quals han passat, la majoria de Vil.les Mèdici
ja no estan en mans particulars sinó que formen part del Polo Museale fiorentino i són propietat de l’estat italià. En el
nostre viatge a Florència vam visitar una de les més espectaculars d’aquestes
vil.les-museu: la Vil.la de Poggio a Caiano, la construcció de la qual va
començar Llorenç el Magnífic l’any 1474 segons un projecte ideat pel famós Leon
Battista Alberti, inspirant-se en els models clàssics. Aquesta vil.la sempre va
ser la residència estival dels Mèdici.
Resguardats a l’ombra de la lògia que
envolta aquest edifici imponent –aquest dia a Florència i voltants es van
registrar 40º de temperatura!-, vam esperar pacients l’hora de la visita, a les
12. Els visitants érem pocs: tres parelles que ens vam anar perdent per les
sales immenses sota la mirada inquisitiva dels vigilants, que al cap d’una
estona ja mostraven ganes de plegar. A Itàlia es fa horari europeu, es dina
aviat.
Però fins cap a dos quarts de dues no vam
sortir de l’edifici. Les estances de la vil.la se’ns mostraven amb tot el seu
esplendor, ara ja una mica decadent però sense perdre ni un bri de l’antiga
solemnitat que va presidir aquells espais. En una de les cambres de la planta,
sòbria però amb una bella i historiada escala penjant feta d’una pedra
anomenada serena, s’explica que hi va morir (era el lloc on habitava) la jove
veneciana Bianca Cappello, primer amant i després esdevinguda la segona esposa
del Gran Duc Francesc I de Mèdici, que va heretar la finca per voluntat de
Còsim I. Al cap de poques hores també va morir Francesc. La llegenda diu que la
parella va morir enverinada a instàncies del seu germà, el cardenal Ferran, que
el va succeir com a Gran Duc de Mèdici.
Les històries de color de rosa sembla que
agraden, ja que a tot arreu te n’expliquen amb una guspira als ulls. A la
planta noble de la Vil.la de Poggio a Caiano (avui dia situada al mig del poble
del seu nom i protegida per una murada vermella), hi ha una ala que conserva un
apartament molt sumptuós, moblat al gust neoclàssic, que va pertànyer a
l’anomenada bella Rosina. Aquest
apartament amb un estudi i una sala de rebre, amb una esplèndida cambra de
dormir i una fantàstica cambra de bany estil imperi que l’any 1814 havia fet
bastir una tal Elisa Baciocchi (de qui devia ser esposa o amant?), va ser
arreglat l’any 1865 per acollir Rosa Vercellana, amant del rei Víctor Manuel
II, i amb posterioritat (l’any 1869) esdevinguda esposa morganàtica i a la qual
se li va concedir el títol de comtessa de Mirafiori. Cal aclarir que el
matrimoni morganàtic és el que té lloc entre un rei o un noble d’alt rang amb
una plebea –a l’inrevès també pot ser, tot i que la història no n’ha donat
gaires casos-. Els fills d’aquests matrimonis són considerats morganàtics, és a
dir legítims, però sense dret a heretar reialmes ni ducats.
Una de les joies d’aquesta vil.la és el
fris de terracota envidriada i policromada que s’exposa en una de les sales de
la planta noble. Fa uns anys encara ornamentava el frontó principal de la casa,
on ara hi ha una còpia per preservar l’original. Les peces d’aquest fris
reprodueixen amb una gran imaginació creativa el mite platònic del retorn a
l’Edat d’Or, ja sigui interpretat en el pla terrenal (i, per tant, també en el
pla personal) o en el pla còsmic. Cal recordar que els Mèdici van protegir les
arts i van propiciar l’avenç de l’humanisme en tots els camps.
(article publicat al Diari de Vilanova, 27 de juliol de 2012. La foto de la façana de la vil.la de Poggio a Caiano està presa aquest juny passat)
El rellotge assenyala dos quarts de 12, l'hora que vas fer la fotografia, abans de la visita que descrius tan bellament que m'ha semblat visitar la vil·la.
ResponElimina