Si tota realitat visible pot ser
explicada de moltes maneres –una per a cada percepció-, igualment pot ser
explicada diversament tota realitat invisible –una per a cada interpretació-.
Assagem, doncs, una ‘altra’
interpretació per a la Caiguda.
Adam i Eva eren a l’Edèn,
inconscients de la seva humanitat divina.
La Caiguda, amb tot el que va
comportar per als humans, és una ‘caiguda’ en la consciència.
Hauríem pogut estar sempre
inconscients i ser feliços en aquesta inconsciència.
La Caiguda, però, ens dóna la
dimensió de la humanitat conscient que podem assolir, aquesta és la nostra
llibertat, la humanitat i la divinitat conscients.
La consciència (de la humanitat i de la divinitat ) és un guany, per
això cal treballar-la: Guanyaràs el pa amb el suor del teu front, pariràs els
fills amb dolor. En la seva literalitat, les paraules diuen el que diuen, però
també tenen un significat espiritual.
Ho expliques molt bé, sovint he pensat en aquesta interpretació de la història bíblica.
ResponEliminaCondemnats a ésser conscients...
ResponElimina