dilluns, 9 d’abril del 2012

Set

Crema el món per una ferida
oberta al sol.
Una llum tènue s’encén,
esperança en tu, fill, filla
que conserves la set de buscar
la veritat que es fa escàpola
en l’eternitat dels sons.

(a la imatge: platja de Sitges, setembre 2011)

2 comentaris:

  1. La ferida que simbolitzes en el teu poema serà sempre oberta. Les diverses generacions se l'aniran trobant, patint o esquivant, segons els sigui donat.
    Avui esmento Lampedusa que, en certa manera, plora per aquesta ferida, que és la de tots.
    Bon dilluns de Pasqua, estimada poeta.

    ResponElimina
  2. La set que no s'acaba, la veritat que no arriba...

    ResponElimina