dimarts, 24 d’abril del 2012

L'escriptora i les roses


Al llibre Revelación de un mundo, un recull de les cròniques que Clarice Lispector va publicar a Journal do Brasil, hi ha aquest paràgraf, que tradueixo lliurement: (…) No puc dir quantes roses em va comprar. Sé que jo caminava pels carrers i no podia carregar-ne tantes, i a mesura que caminava les roses queien per terra. Si alguna vegada vaig ser preciosa va ser aquella matinada a París, amb tantes roses que queien dels meus braços.
(a la imatge una  fotografia presa ahir, Diada de Sant Jordi, a la Rambla de Vilanova)

4 comentaris:

  1. Desbordar roses, vet aquí una frase atractiva. I que ben trobada, Teresa.
    Per correu-e et comento la teva generosa aportació literària.

    ResponElimina
  2. Has triat un fragment molt seductor, m'agrada.

    ResponElimina
  3. Clarice Lispector és una d'aquelles figures literàries que, no saps per què, se't fan esquives: no la trobes mai al moment i lloc oportuns. Ho he de resodlre aviat, això!

    ResponElimina
  4. Gràcies a aquesta cita i a alguna altra recomanació, ja m'he comprat algun llibre de Lispector. Ara m'hi he de posar. Gràcies!

    ResponElimina