Al llibre Revelación de un mundo, un recull de les cròniques que Clarice
Lispector va publicar a Journal do Brasil, hi ha aquest paràgraf, que tradueixo
lliurement: (…) No puc dir quantes roses
em va comprar. Sé que jo caminava pels carrers i no podia carregar-ne tantes, i
a mesura que caminava les roses queien per terra. Si alguna vegada vaig ser
preciosa va ser aquella matinada a París, amb tantes roses que queien dels meus
braços.
(a la imatge una fotografia presa ahir, Diada de Sant Jordi, a la Rambla de Vilanova)
Desbordar roses, vet aquí una frase atractiva. I que ben trobada, Teresa.
ResponEliminaPer correu-e et comento la teva generosa aportació literària.
Has triat un fragment molt seductor, m'agrada.
ResponEliminaClarice Lispector és una d'aquelles figures literàries que, no saps per què, se't fan esquives: no la trobes mai al moment i lloc oportuns. Ho he de resodlre aviat, això!
ResponEliminaGràcies a aquesta cita i a alguna altra recomanació, ja m'he comprat algun llibre de Lispector. Ara m'hi he de posar. Gràcies!
ResponElimina