Les pedres van quedar-se dins la mà,
inerts i rabioses.
Ningú no les va poder llançar,
tot i posar-se a primera fila
vestits amb túniques blanques com la neu.
Ella duia un vestit color de carn
que somreia a la llum com somriuen les flors humils.
Ell mai no va pensar que no tenia ànima
perquè Ell habitava la seva ànima.
Ell era l’Amor que havia mudat la vida d’aquella dona.
Ell, que era l’Amor, va aprendre d’aquella dona
com es manifestava l’amor en aquell gest de rentar-li els peus.
En el Sant Sopar,
Ell va rentar els peus dels seus deixebles estimats,
ella entre ells, la primera d’agenollar-se davant l’Amor.
Fa anys que no segueixo la liturgia d'aquests dies, el teu poema m'ha fet recordar quan els Dijous Sants d'infantesa,quan si que la seguia perquè així estava establert, aquest ofici em resultava d'allò més atractiu.
ResponEliminaBellíssim poema; bellíssim perquè aquesta primera plenitud de l'amor, de tan evident s'ha fet immortal i acceptada.
ResponEliminaI també es fa evident que Jesús dialogava amb les dones, encara que les paraules se les atribuieixin només els homes.
Com s'adiuen la imatge del Perugino i els teus mots!
ResponElimina