Un llibre comença en algun moment. Però en quin moment? Quan comença a escriure’s? Segurament comença abans, molt abans, comença amb aquella fulguració mental que tan s’assembla a un raig de sol que entra en una habitació i il.lumina la fosca. La imatge que acabo d’escriure de manera espontània, tornada a llegir em sembla significativa perquè recorda tant, tant, l’inici de la vida humana. Els hermètics deien: “El que és a dalt és a baix, i a la inversa”. I és que Cel i Terra són espill l’un de l’altra, com vida i literatura es corresponen l’una a l’altra.
(a la imatge presa l'octubre de 2008: biblioteca de la Masia en Cabanyes, vil.la pal.ladiana on va morir el poeta Manuel de Cabanyes)
Jo diria que el llibre comença amb la nostra vida, en els gens que portem. ¿D'on, sinó, en sortiria la matèria literària?
ResponEliminaAhir et vaig posar un comentari... i ha desaparegut?
ResponEliminaEn ocasions es fa difícil de dir on comença la vida i on acaba la literatura, quan es fa, de la vida, literatura.
ResponElimina