Baudelaire es preguntava quin lloc tenia l’artista en una societat burgesa dominada per “l’obssessió del progrès”, és a dir, per “la dominació progressiva de la matèria”. Si Baudelaire ens veiés! En el segle XX, la idea de progrès material ha estat no tant l’obssessió de la burgesia il.lustrada, que gairebé ha desaparegut, sinó de les autodenominades esquerres progressistes. I és que els conceptes són tan intercanviables i sempre tan a favor del poder, no del servei a la humanitat! Si Baudelaire ens veu en el seu cel malencònic (spleen, en deia ell) s’adonarà que el lloc de l’artista (del veritable) és el de sempre: anar a contracorrent precisament del materialisme que sempre té la tendència a imposar-se en la balança perquè la matèria pesa. L’artista (l’irreductible), i els qui tenen ànima d’artista, fan seva la vella sentència bíblica: “No només de pa vivim els humans”.dijous, 30 de desembre del 2010
Spleen de cap d'any
Baudelaire es preguntava quin lloc tenia l’artista en una societat burgesa dominada per “l’obssessió del progrès”, és a dir, per “la dominació progressiva de la matèria”. Si Baudelaire ens veiés! En el segle XX, la idea de progrès material ha estat no tant l’obssessió de la burgesia il.lustrada, que gairebé ha desaparegut, sinó de les autodenominades esquerres progressistes. I és que els conceptes són tan intercanviables i sempre tan a favor del poder, no del servei a la humanitat! Si Baudelaire ens veu en el seu cel malencònic (spleen, en deia ell) s’adonarà que el lloc de l’artista (del veritable) és el de sempre: anar a contracorrent precisament del materialisme que sempre té la tendència a imposar-se en la balança perquè la matèria pesa. L’artista (l’irreductible), i els qui tenen ànima d’artista, fan seva la vella sentència bíblica: “No només de pa vivim els humans”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amén!
ResponEliminaConec aquest spleen... llarga enyorança del que va ser i del que potser vindrà. I nosaltres al mig, intentant escriure entre cel i terra.
ResponEliminaTeresa, et superes.
ResponEliminaSempre et llegeixo amb les orelles ben obertes.
Avui el text es un exemple d'aprendre delectant.
Però i la imatge?.
Bellíssima!
Si em dius que la foto es teva... et demano permís per fer-me una còpia i penjar-la a l'estudi.
En tot cas un plaer llegir-te.
Aquest 2010 ha estat una mica millor gràcies a tu.
La teva imatge m'ha fet vindre al cap aquest quadre de Kaspar Friedrich.
ResponEliminaUn altre exemple de cel malencònic.
http://www.serene-falcon.com/imageswp02/caspar-tree-of-crowsmain.jpg
Salvant les distàncies, ànima de Kaspar Friedrich tinc... Les imatges que poso al blog són meves, de manera que endavant amb la còpia.
ResponEliminaPoden passar els anys i els segles, però la ment i el cor romanen inalterables. Entre els clàssics i ara, la vda, els dic sovint als meus alumnes. Progrés inclòs. O no. Bon 2011, amiga.
ResponElimina