Per Nadal de fa dos anys vam viatjar a Andalusia. Sembla que allà és costum disfressar la mainada, com aquest nen de la fotografia caçada al vol a la ciutat de Còrdoba. La imatge és potent: un àngel darrere una reixa!Avui, quan us mengeu el raïm, penseu en el vostre àngel interior (sí: aquella llum que mai no s’apaga i que té desig de repartir bondat): deixeu-lo caminar lliurement com vosaltres sabeu fer, i que voli ben alt!
FELIÇ ANY 2011!
Mira que les persones ens afanyem a destacar la banda fosca de la vida, sols cal llegir els diaris. Costa mantenir aquesta llumeneta àngel-esperança-innocència que, de nit o de tarda entrada, ens amoroseix com una mà al front.
ResponEliminaSalut i bon any...que mai es trenqui la llibertat de poder volar.
ResponEliminaDos petons Teresa
ResponEliminaUn per acabar l'any bé
l'altre per començar-lo millor.
Ah!, i un tercer
... pel teu meravellós àngel.
Quina bellesa!
El faré volar, t'ho prometo.
ResponEliminaFeliç 2011.
A vegades fins i tot els àngels es deixen tancar rere un reixat. Bon any, Teresa!
ResponElimina