dimarts, 28 de desembre de 2010

Innocents

No em fa vergonya que em diguin innocent, i m’ho diuen sovint, a vegades rient per sota el nas, a vegades fent burla i tot. El fet més aviat em fa pensar: Per què la paraula innocència ha anat agafant un sentit tan pejoratiu? Innocent en llenguatge popular vol dir bona fe. I sí, tinc bona fe. Innocent també vol dir crèdul i sí, sóc crèdula. Innocent vol dir pur, sense màcula, i això no. Pura i sense màcula no sóc, de manera que a vegades no sé perquè tantes vegades em diuen: Ets una innocent.
Avui és el meu dia, doncs. Quan eren jovenets, els meus fills em penjaven un ninot. Jo sabia que una hora o altra del dia me’l penjarien i que quan jo el descobrís, riuríem plegats. Feliços innocents… conscients de ser-ho. Perquè no.

5 comentaris:

  1. Devem ser a l'inrevés del món que ens envolta, Teresa. Cada nit, en acotxar-me, penso que em vull sentir innocent, neta de culpa (sabent que la vida també embruta), però blanca com un llençol blanc, com la camisa de dormir blanca i tot just planxada, en pau.
    (A l'hivern porto pijama calentet del radiador...).
    Però am plau un món d'innocència al meu voltant. La resta és una cuirassa.

    ResponSuprimeix
  2. Una certa nostàlgia de l'ahir... la innocència.
    Potser és per això que la voldríem recuperar i
    no sabem ben bé com...

    ResponSuprimeix
  3. Passa sovint això que una paraula agafi un sentit "pejoratiu", passa amb la paraula CRÍTICA (= valoració), digues-li a algú "ahir parlàvem de tu, et criticàvem" i veuràs quina cara fan!!

    ResponSuprimeix
  4. Abraço i estimo més la persona que es caracteritza per la seva innocència.

    Què et canviaries per esdevenir una persona suspicaç, maliciosa o previnguda envers els altres?

    D'entrada sempre confio.

    ResponSuprimeix
  5. No, no em canviaria, nomás por fun. D'aquí ve que parli d'una innocència conscient, és a dir, assumida. Jo també confio, sempre.
    Tens raó, Mireia. Algunes paraules es desgasten, metaforfosegen.

    ResponSuprimeix