dimecres, 1 de desembre de 2010

Consolació

He sentit la necessitat de consolació moltes vegades, però rarament ho he estat. Mirat amb perspectiva, no em dol perquè m’ha obligat a trobar dins de mi el que la meva indigència reclamava fora. L’obligació d’atendre’m m’ha consolat. L’obligació de saber perquè necessitava consolació m’ha responsabilitzat de la recerca.
(extret de La capsa verda)

2 comentaris:

  1. Quina reflexió més profunda i ben feta. Si t'hagués tingut al costat, t'hauria posat la mà al front. Els records de la mà al front són insubstituïbles.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies. A vegades n'hi ha prou amb una imatge.

    ResponSuprimeix