Ahir, després d’haver passat gairebé tres hores a urgències (em vaig fer un esguinç intercostal que no em deixa respirar a fons i m’encarcara el gest), vaig assistir a la inauguració, a la Sala d’Exposicions Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà, de la mostra de pintura, escultura i poesia, FOC, en la qual he participat amb un poema. Amb motiu de les festes de Sant Nicasi, i amb la col.laboració de l’Ajuntament de Gavà, aquesta institució de solera que és la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts organitza cada any aquesta trobada artística interdisciplinària al voltant d’un lema. La mostra es podrà veure fins al dia 31 de gener de 2011. La visita val la pena.(a la foto: el meu poema i les pintures d’Adelaida Murillo, una de les artistes participants a la mostra. Per a més informació: www.hervasamezcua.org)
Sento molt aquest contratemps, però veig que ja pots circular. Felicitats per l'exposició del teu poema. Les distintes exposicions són una aura que ens envolta.
ResponEliminaT'he demanat perdó en un nou post.
Una abraçada.
Un esguinç intercostal guareix molt millor a una sala d'exposicions que a una d'urgències.
ResponEliminaEs un dolor durader, doncs les costelles es mouen a cada respiració.
Tingues a mà les reserves de paciència.
Però aquest tipus de dolor es relativitza, per exemple, fa menys mal en bona companyia o davant de la bellesa.
Mentres llegia el teu poema no em feia mal res!
Quin goig que fa aquest angle amb el teu poema i el quadre de foc! Continua tan valenta, estimada Teresa!
ResponEliminaCertament, el dolor és menys dolor en companyia. Com a metge saps que el dolor moral és la meitat de la malaltia.
ResponEliminaQuan escric m'oblido del dolor, ara m'oblido del dolor.