Per sant Jordi sembla oportú parlar d’escriptura, de llibres i, perquè no,
de crítica literària al Diari de Vilanova.
Amb solvència ho va fer Eugeni d’Ors en diaris diversos. Gran part de la seva
obra va ser publicada en periòdics. El filòsof era un home culte que opinava
públicament, fins i tot amb aquella finalitat pedagògica i moral que tant se li
ha criticat. Però és que un opinador, un crític, no hauria de ser pedagògic per
fer-se entendre? I moral, honest intel.lectualment, no s’ho hauria d’exigir
sempre?
Eugeni d’Ors va ser un pensador
originalíssim, creador d’un sistema molt coherent però d’aparença una mica
extravagant, escriu Andrés Amorós a Eugenio
d’Ors, crítico literario. Partint del seus coneixements de la tradició
cultural, D’Ors tenia una virtut a l’hora d’exercir la crítica, ja fos
artística, ja fos literària. D’Ors intuïa el sentit profund d’un autor o d’una
obra, cosa poc freqüent, ja que la crítica convencional es preocupa massa de la
forma. És com si només consideréssim les persones pel seu aspecte físic i no
també pel seu rostre intern, espiritual.
Els temps demanen una crítica literària que s’adigui al moment, lluny del
barroquisme d’Eugeni d’Ors. Ara: la seva expressió conceptista (es poden trobar
molts aforismes en els seus comentaris) i de volguda concisió continua sent
vàlida. La crítica d’Eugeni d’Ors és crítica de sentit. La seva crítica va ser sempre feta amb profunditat filosòfica i esperit
de totalitat, escriu Amorós. D’Ors no era un acadèmic, tot i que coneixia
l’acadèmia. La seva crítica, original per personal, valorava les formes, però
feia èmfasi en els continguts. Com va escriure Dvorak, religió, filosofia i art són aspectes inseparables d’una mateixa
realitat cultural. Si fa nosa la paraula religió diguem espiritualitat.
Sense esperit tot queda als dits i les formes són buides. Bona diada de sant
Jordi!
(article publicat al Diari de
Vilanova, 22 d’abril de 2016. La fotografia està presa el migdia de sant
Jordi, roses il.luminades per la llum)
