El paradís, el pur,
només existeix en la nostra imaginació. Potser al principi hi havia un paradís.
Però qui sap on és. Això no obstant, hi ha llocs la bellesa misteriosa dels
quals ens el recorda encara que només sigui a través de la nostra mirada vers
el bell, que això sí que existeix. Rio de Janeiro és una ciutat bella, però
perillosa. Els dies que nosaltres hi vam ser, l’estiu del 2003, vam llegir a la
premsa que van matar un viatger com nosaltres.
No s’hi val a badar, adverteixen des del
Consell Superior d’Esports. A punt de començar els Jocs Olímpics es va redactar
un manual de 40 pàgines amb instruccions. Fa tretze anys, el sentit comú ja ens
va dir que havíem d’anar vestits amb roba senzilla i sense cap joia, que no
havíem de sortir de nit amb la nostra cara de babaus estrangers, que havíem de
dur els diners justos per a les despeses del dia. No ha canviat res, tot ha
anat a pitjor, sembla, el perill és real. Com és real que les aigües de la
badia de Guanabara avui són més brutes. Les proves olímpiques s’hauran de fer
en lamentables condicions. Nedaran entre
merda, ha dit el metge brasiler Daniel Becker.
Brasil és un paradís. Vaig enamorar-me
d’aquest paradís. Vaig cantar aquest paradís a Quan Jurupari era déu. En versos essencials, d’una gran nuesa
estilística per no deixar-me anar pel rost del sentimentalisme, vaig escriure
sobre aquest paradís sense amagar les ombres. Vaig veure ombres a Sao Paulo, a
Belo Horizonte, però sobretot a Rio de Janeiro. Per això he trigat anys a
publicar aquest llibre. Hi ha poemes poc amables: les favelas no són espais amables, les morts dels nens del carrer no
són fets amables, i els somnis dels aprenents de futbolistes que cada dia juguen
a la platja és una forma de fugir d’un paradís que és i no és. Els assalts són
a l’ordre del dia, s’adverteix, i el Zika amenaça les dones embarassades de
poc. Ah, Jurupari, si veiessis el teu paradís. Amb tot, hi ha alegria i color,
samba i el desig de retornar a la puresa dels teus orígens.
(article publicat al Diari de Vilanova, 12 d'agost de 2016. La fotografia està presa a la platja de Copacabana, de Rio de Janeiro, el juliol de 2003)
