«Hi haurà un abans i un
després de la pandèmia», vam dir una vegada i una altra quan estàvem confinats
arran de la Covid-19, es morien els avis i tanta gent coneguda que vam plorar.
Només podíem sortir per fer els encàrrecs imprescindibles. Això els afortunats,
ja que molta gent s’havia d’exposar al contagi: la seva feina era necessària
per mantenir els serveis a la comunitat.
Hi ha hagut temps per pensar a fons en l’existència,
els valors que es volen preservar i els que fóra bo desenvolupar perquè el món
no se’ns quedi als dits: el canvi climàtic ja no és una amenaça, és una
certesa, i la felicitat més que un dret a exigir, com sembla que tantes vegades
s’exigeix, és un estat d’ànim que poc té a veure amb botellots a altes hores de la nit poblades de gent amb vasos de
paper a les mans i fent tentines. Les forces obscures que exploten tantes
persones en treballs precaris també indueixen, si bé de forma sibil·lina, a
entrar en un món irreal fet de litres d’alcohol i potser de drogues i tot. És
evident que això, que es té com una explosió de llibertat, no es percep com una
amenaça a la nostra integritat humana, altrament la revolució seria una altra.
Sembla que a desgrat de tot hi ha un mínim acord que hi ha d’haver algun canvi, en aquest viure accelerat, amb una agitació tan continuada que emmalalteix. No en va es demana més atenció mèdica en el camp mental. No pot ser viure una existència tan absent de l’existència: els humans necessitem un lloc, nosaltres mateixos, en el qual sentir que hi som presents. Altrament algú viu en comptes de nosaltres.
La lectura ha estat un bon agafador en temps de tribulació. «La nostra societat de consum està construïda en base a ferides i experiències insatisfetes; tractem de compensar-les a base d’excitar-les per satisfer-les, però sense sanar-les ni arribar a curar-les fins que no siguin desvelades i integrades», escriu Javier Melloni a D’aquí a Aquí (Kairós). La tasca de viure i de completar-nos es nostra, la tasca de sanar les ferides és nostra. Som nosaltres qui ha de viure en nosaltres. No podem triar moltes de les circumstàncies de la nostra vida, però sí la manera de viure-les. Aquesta és la nostra sobirana llibertat.
(article publicar a La Fura, 26 d'agost de 2021)
