Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Benet de la Prua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Benet de la Prua. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’agost del 2026

Neus a l'agost

 

No, no nevarà pas, a l’agost, però sembla que només escriure la paraula ‘nevarà’ ja sentim una mica la frescor de la neu. Aquests dies, quan sortim de casa més aviat hem de mirar de no descuidar-nos el vano, o, com vaig veure fer a una amiga, prendre aquell petit ventilador amb piles que ara s’ha posat de moda. A l’agost sempre ha fet calor, molta, però aquest any les temperatures són de rècord.

     La Mare de Déu de les Neus se celebra el dia 5 d’agost, en plena canícula. A la casa dels pares el vam celebrar sempre: la nostra mare es deia Neus. Potser perquè havia nascut en un dia de gran nevada: el 17 de febrer de l’any 1924. El part –aleshores els parts tenien lloc a casa- es complicava de mala manera. Alertat per la llevadora, l’avi Llorenç, espantat, va fer cridar el doctor Santiago Dexeus pare, que era considerat una eminència. L’àvia Maria s’hi havia visitat durant l’embaràs. El doctor Dexeus va venir de Barcelona fins a Can Benet de la Prua amb el seu Ford. Aquell cotxe que ara només veiem a les pel·lícules d’època, es retallava, negre, sobre la neu blanca.

     En alguns llocs de la geografia catalana, a la Mare de Déu de les Neus també se l’anomena Santa Maria la Blanca. N’hi ha una imatge gòtica en un magnífic retaule d’alabastre al monestir de Sant Joan de les Abadesses, tal com reporten M. Carme Barceló i Martí i Jordi Mir i Parache al seu llibre publicat fa poc i ara ja de referència en el seu camp, Indrets neusencs. La Mare de Déu de les Neus en terres de parla catalana (El Cep i la Nansa).

     Durant els mesos d’estiu que amb els fills, aleshores uns nens, vaig passar al poble prioratí de Cabassers, quan arribava el dia 5 d’agost no faltàvem mai a la celebració que es fa de la Mare de Déu de les Neus a l’ermita de La Foia. S’hi fa una missa i unes paelles populars que reuneix tot el poble.

     En una visita al monestir de Pedralbes vaig descobrir una molt bonica imatge de la Mare de Déu de les Neus. La vaig fotografiar, i per això l’he reconeguda en l’article que li dediquen Barceló i Mir en un capítol d’Indrets neusencs. En iniciar-se les obres de restauració del claustre, es va descobrir aquesta notable pintura mural on es veu la Mare de Déu de les Neus amb el Nen dret a la falda. Al fons hi ha un paisatge nevat. Tinguem un bon agost.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 d'agost de 2026)


dilluns, 6 de juny del 2022

Vicenç Gramunt Ferrer


 

El passat 23 de maig va morir el meu oncle matern Vicenç Gramunt Ferrer. Tota la vida va viure a la casa familiar a Can Benet de la Prua, petita població agregada a Sant Sadurní d’Anoia, un indret de l’Alt Penedès que, entre vinyes, ha conformat el meu imaginari de la infantesa i que duc incorporat a la meva visió interior. Amb aquests ulls res no envelleix ni mor, com no moren aquells a qui recordem cada dia de la nostra vida fent memòria de tot el bell i bo que van crear per a nosaltres.

La meva mare tenia nou anys i la tieta Angeleta en tenia set quan va néixer el noble hereu de la família Gramunt Ferrer. La meva àvia Maria estava delicada de salut i la noieta aviat es va fer càrrec del petit que sempre duia en braços. S’estima molt un germà, i més si es col·labora en la seva criança. El nen Vicenç era de bona pasta. Sempre ho ha sigut, bo, i generós, i alegre, i bon parlador, s’explicava tan bé! Ara que es van recollint paraules catalanes pròpies d’aquesta zona –Ramon Marrugat és un expert-, jo les havia sentides de la meva mare i de l’oncle Vicenç.

El tiet Vicenç va ser per a mi un model d’honestedat i fidelitat a la paraula donada, el seu capteniment era el d’un home íntegre de cap a peus. Com que l’avi Llorenç va morir massa prematurament, l’oncle Vicenç es va haver de fer càrrec de la casa i la família molt jove. El gran puntal de la seva vida va ser la tieta Montserrat. El matrimoni ha gaudit sempre molt de les celebracions familiars àmplies i el meu germà i jo sempre hi hem tingut un lloc. Les taules de festa major, o les taules parades amb motiu d’alguna festa, són èpiques en la nostra memòria, són veritables eucaristies per celebrar la vida en alegria i fraternitat.

Quan érem nens i la nostra cosina Mª Montserrat era un parvulet, a la casa familiar de Can Benet es celebrava el Nadal i Reis. Era l’oncle Vicenç qui tenia cura del tió de bona mida guardat per a l’ocasió, així com gaudia ajudant-nos a preparar l’aigua per als cavalls de Ses Majestats i a posar sobre la taula aquells gots de vi bo que s’havien de beure per recuperar forces en una nit tan treballosa i màgica. Per què evoco això? Perquè l’oncle sempre va estimar amb bonhomia els fills de la seva germana Neus, ens ho va demostrar amb escreix, el nostre plor és d’agraïment.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 3 de juny de 2022. A la fotografia, l'oncle Vicenç de jovenet)