Neus a l'agost

 

No, no nevarà pas, a l’agost, però sembla que només escriure la paraula ‘nevarà’ ja sentim una mica la frescor de la neu. Aquests dies, quan sortim de casa més aviat hem de mirar de no descuidar-nos el vano, o, com vaig veure fer a una amiga, prendre aquell petit ventilador amb piles que ara s’ha posat de moda. A l’agost sempre ha fet calor, molta, però aquest any les temperatures són de rècord.

     La Mare de Déu de les Neus se celebra el dia 5 d’agost, en plena canícula. A la casa dels pares el vam celebrar sempre: la nostra mare es deia Neus. Potser perquè havia nascut en un dia de gran nevada: el 17 de febrer de l’any 1924. El part –aleshores els parts tenien lloc a casa- es complicava de mala manera. Alertat per la llevadora, l’avi Llorenç, espantat, va fer cridar el doctor Santiago Dexeus pare, que era considerat una eminència. L’àvia Maria s’hi havia visitat durant l’embaràs. El doctor Dexeus va venir de Barcelona fins a Can Benet de la Prua amb el seu Ford. Aquell cotxe que ara només veiem a les pel·lícules d’època, es retallava, negre, sobre la neu blanca.

     En alguns llocs de la geografia catalana, a la Mare de Déu de les Neus també se l’anomena Santa Maria la Blanca. N’hi ha una imatge gòtica en un magnífic retaule d’alabastre al monestir de Sant Joan de les Abadesses, tal com reporten M. Carme Barceló i Martí i Jordi Mir i Parache al seu llibre publicat fa poc i ara ja de referència en el seu camp, Indrets neusencs. La Mare de Déu de les Neus en terres de parla catalana (El Cep i la Nansa).

     Durant els mesos d’estiu que amb els fills, aleshores uns nens, vaig passar al poble prioratí de Cabassers, quan arribava el dia 5 d’agost no faltàvem mai a la celebració que es fa de la Mare de Déu de les Neus a l’ermita de La Foia. S’hi fa una missa i unes paelles populars que reuneix tot el poble.

     En una visita al monestir de Pedralbes vaig descobrir una molt bonica imatge de la Mare de Déu de les Neus. La vaig fotografiar, i per això l’he reconeguda en l’article que li dediquen Barceló i Mir en un capítol d’Indrets neusencs. En iniciar-se les obres de restauració del claustre, es va descobrir aquesta notable pintura mural on es veu la Mare de Déu de les Neus amb el Nen dret a la falda. Al fons hi ha un paisatge nevat. Tinguem un bon agost.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 d'agost de 2026)

Festa Major

Tota concepció religiosa del món implica la distinció entre en sagrat i el profà. Des d’aquesta òptica, el temps de la Festa Major es considera sagrat. Però és evident que en les nostres societats secularitzades la concepció religiosa del món s’ha anat esvaint com el fum. Tanmateix, la necessitat de ritualitzar l’existència, de donar-li un sentit més profund que ens connecti amb el devenir del cosmos, roman en la nostra psique. La celebració de la Festa Major en el seu origen religiós, ara pren fesomia d’esdeveniment cultural més o menys popular.  

    

En la celebració de nostra Festa Major, almenys fins avui, els elements religiosos –la celebració de la Mare de Déu de les Neus i el Vot que el Poble li renova cada any- no han desaparegut. Una altra cosa és si aquests elements religiosos són viscuts de manera essencial, primordial, per la majoria de la gent, o, simplement, són viscuts com a tradició cultural, tanmateix, com passa a tants llocs.

Sigui com sigui que visquem la Festa Major–cada persona és un món-, tinguem present que la nostra Festa parteix de la celebració de la Mare de Déu de les Neus, una figura materna, igual que les poblacions que celebren l’Assumpció de Maria o la Mare de Déu d’Agost.

Des del punt de vista espiritual, Maria, ja sigui de l’Assumpció o de les Neus, és, com sabem, més que el personatge històric que va infantar Jesús. Maria, que segons la teologia catòlica és la mare del Crist, el Salvador, el Redemptor del món, respon també a un arquetip universal del femení i matern de la creació. És per aquest motiu que pren tants noms que la manifesten en les seves qualitats, particularitats o llocs on es venerada, de manera semblant a aquest fragment de pregària dedicada a l’Isis egípcia, esmentada a l’Ase d’or per Apuleu: Sóc la mare de la immensa natura, la senyora dels elements, la soca que origina les generacions…

Des del segle XVIII, amb el Vot del Poble a la Mare de Déu de les Neus es recorda la petició de protecció de les vinyes –l’origen d’aquesta tradició va ser la calamarssada que les va malmetre- per per part d’aquesta Senyora dels elements. Les Festes Majors d’estiu acostumen a ser celebracions d’acció de gràcies per la sort de les collites, els fruits de la terra. Actualment és poca la terra que es cultiva al terme de Vilanova i la Geltrú, i són molt poques les vinyes que hagin de ser salvaguardades per la Senyora dels elements. No obstant això, molts no voldríem perdre contacte amb aquesta Soca fèrtil que origina les generacions. Sense la fertilitat de la nostra Mare interna, espiritual, correm el perill d’esdevenir terra erma, ànima erma, cor eixut. No deu ser per casualitat que el santoral dediqui el mes d’agost al cor pur de Maria. Cor net, això tan difícil avui dia.

Antigament, després de l’àpat de Festa Major, àpat abundant i compartit per la família àmplia, hi havia el costum de resar tres parenostres i tres avemaries per les ànimes dels avantpassats. Aquest ritual no només té el sentit de fer memòria d’aquells que hem estimat sinó també de recordar la soca d’on provenim. Aquest ritual dels parenostres i avemaries dedicats als ancestres ha desaparegut, direu. No del tot... Perquè en qualsevol taula de Festa Major sempre es recorden d’una manera o altra els que ja no hi són. I és que per més que alguns hagin volgut desvestir-se del sagrat i dels rituals religiosos considerats com andròmines dels temps passats, per més que ara molts es proclamin ateus de pedra picada o simplement indiferents, el record d’aquells que ens han precedit resta en el nostre interior, temple de l’amor que travessa les fronteres del temps. Que tingueu una bona Festa Major!

(article publicat al Diari de Vilanova, 2 d’agost de 2013)