A vegades retallo articles de diari. A vegades m’acaben servint, per això els retallo, però a vegades no. De tant en tant faig neteja de papers. En un d’aquests dissabtes em salten a la vista unes paraules d’Esther Freud, besnéta de Sigmund Freud. Diu que res no li proporciona tanta felicitat com l’escriptura. Ah, sí, sé de què va… A mi també em plau escriure. Més endavant, diu una cosa en la qual penso molt sovint perquè em trava, i és que no es pot escriure pensant en el que dirà la mare! També diu que voler saber fil per randa com acabarà la història a vegades paralitza l’escriptura. Jo mai no sé com acabaré un poema ni una història: m’hi porta l’escriptura, camí de vida autònoma el final del qual és un autèntic misteri per més que jo sigui la caminant.
El plaer de l'escriptura jo l'equiparo al de la lectura: tampoc no saps mai com acabarà el poema o la història. Suposo que una cosa va amb l'altra; si llegeixes, escrius i viceversa. Borges deia de si mateix que era un gran lector, suposo que per això - i d'altres coses- va ser un gran escriptor.
ResponEliminaSalutacions.
I tant, Teresa, precisament l'escritura és la nostra llibertat, el refugi profund i l'expressió més oberta.
ResponEliminaPerò a vegades les condicions socials signifiquen una certa censura. Jo encara espero les cartes de M. Yourcenar a la seva parella, custodiades perm 50 anys...