Per a Goethe, veritat i bellesa són com dues línies que convergeixen en el mateix horitzó espiritual. Cal dir, amb les paraules de Marià Corbí, un pensador del nostre temps, que la certesa que genera la veritat no es recolza en la protecció que proporciona ni en el delimitat dels seus encontorns sinó, tot el contrari, en la seva pura i inevitable intempèrie.La veritat de la vida és intempèrie, per això és una torxa terrible –diu Goethe-. Tots provem d’acostumar-nos-hi, però parpellejant i amb una gran por de cremar-nos.
La veritat no té una casa sòlida, és intempèrie, fronteres indefinibles, torxa terrible. Però per la seva mateixa naturalesa, la veritat té poder per filtrar-se i fugir dels murs i de les flames: és la pura llibertat de cor i de pensament, guies en la vida i en l’obra de Goethe.
I, ¿què és la veritat?, ens preguntem. La resposta, penso, és la nostra mateixa fragilitat, encara que rimi.
ResponEliminaSí, estimada: saber-nos fràgils i vulnerables, encara que sembli una paradoxa, és una palanca de força o, si es vol, de resistència. "Allò pesant és l'arrel d'allò lleuger", i a la inversa, diu el Llibre del Tao.
ResponEliminaEn efecte, Ricard:
ResponEliminaaquest llibre, "L'escriptura o la vida", de Jorge Semprún, dóna la mesura fins allà on pot arribar la paraula del sofriment que es va patir en aquest "lager", així com també en dóna testimoni el premi Nobel Imre Kertész, amb "Sense destí".