Al costat mateix de l’estudi, on Goethe treballava els últims temps dictant els seus escrits al seu secretari, el jove Eckermann, hi ha la cambra on va morir el 22 de març de 1832. És una habitació petita amb un llit de fusta senzilla, una butaca gastada i una tauleta de nit. Enfront del llit i la butaca s’obre una finestra no gaire gran. El déu major de Weimar, tal com li deien ja els seus contemporanis, va dir poc abans d’aquell migdia de primavera: “Que entri llum, llum… més llum”. Tal com ell volia que fos tot el que va escriure: símbol, aquestes últimes paraules l’adquireixen de ple dret. La llum, imatge del coneixement, va ser l’objectiu de la seva vida.(extret de Notícies de Weimar)
Fa uns dies vaig sentir els comentaris d'uns catedràtics de la universitat, explicaven que en corregir els exàmens es van adonar que molts alumnes escrivien malament Goethe ('Guet', m'imagino) pel fet que no els sonava de res i ells 'no havien escrit el nom a la pissarra quan feien l'explicació.
ResponEliminaObservant les cambres d'alguns grans escriptors russos, hi noto certa austeritat que potser em fa estrany. Com en aquesta que descrius.
ResponEliminaHi hauria moltes reflexions a fer sobre el tema: si preveien ja la nuesa de la mort; si els records els feien certa nosa; o distreien el seu pensament... Però també hi ha qui té l"horror vacui", i jo tiro una miqueta cap aquí. Companyia de les coses.
Parlant de llum i de la gran importància dels records, hem vist una pel·lícula sobre jueus de Kiev que ens ha fet pensar molt. Es diu, lligant amb la voluntat de Goethe: Tot es va il·luminar.
La llum és el perfil visual de la vida. A la Mediterrània ho sabem molt bé. L'home del Nord que es va deixar captivar per Roma ho va experimentar en profunditat i va enyorar-ne la llum per sempre més.
ResponEliminaLes finestres no acostumen a ser gaire grans en els dormitoris. I, tot i desitjar i enyorar la llum, Goethe tenia, sembla, una habitació fosca. Tenia la llum a dins...
ResponElimina