divendres, 7 de maig del 2010

Queen's Park

Pluja i treball de jardiner
bategen mandales d’arrel celta:
pètals vermells i violeta
que refulgeixen com ametistes i robins.
Tota la vegetació respira
el ritme de l’univers.
Però aquí avets i roures
oficien de menhirs
en temples d’aigua.
Som a cobert en un cel opalí.
Les deesses que estrenen mirada
des de l’inici del temps,
sostenen amb mà auroral
la llum argent de la posta.

*S’anomenen suleves les deesses silvestres de la mitologia celta

(London, Arola editors, 2009)

4 comentaris:

  1. Preciosos, lloc i poema, poema i lloc. Em fas volar cap a d'altres mitologies que no són la grecollatina, i m'agrada.
    Ens veurem a Sitges la setmana que ve?

    ResponElimina
  2. Doncs, sí, ens veurem!
    Mentrestant, una gran abraçada

    ResponElimina
  3. És profund i bonic, però t'he de dir que de poesia HE ENTENC BEN POC!!

    ResponElimina
  4. L'univers és igual per a tothom, només canvien els llenguatges.

    ResponElimina