Pluja i treball de jardiner
bategen mandales d’arrel celta:
pètals vermells i violeta
que refulgeixen com ametistes i robins.
Tota la vegetació respira
el ritme de l’univers.
Però aquí avets i roures
oficien de menhirs
en temples d’aigua.
Som a cobert en un cel opalí.
Les deesses que estrenen mirada
des de l’inici del temps,
sostenen amb mà auroral
la llum argent de la posta.
*S’anomenen suleves les deesses silvestres de la mitologia celta
(London, Arola editors, 2009)