dilluns, 17 de maig del 2010

Primera Comunió

Avui, 17 de maig de 2010, fa cinquanta-un anys que vaig fer la Primera Comunió (17 de maig de 1959). Ha passat molt de temps i a la meva ànima hi ha hagut molts moviments. Però allà, en aquell punt fix, el centre de la roda segons una imatge budista, aquest sagrament crístic roman càlid com el primer dia. Aquest memorial de Jesús em fa sentir que la vida és Eucaristia, on tot i tots estem connectats.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. Manel17 de maig del 2010, a les 23:36

    Aquesta nit, una inesperat troballa, Jaka i tu mateixa, em porten a escriure gairebé les mateixes lletres en records.

    Fa 50 anys, com nuvi innocent en edat, a l'edat de 7 anys, vaig rebre la primera comunió al temps que la meva germana.
    Una germana guapa, morena d'ulls negres, cabells negres, llargs en tirabuixons naturals.
    Aquell dia, a aquella hora, entre alegries de pocs convidats al voltant de la taula del menjador, el meu pare va fer callar veus, al dial de la ràdio, la veu de la locutora va deixar sentir els noms a qui anava dirigida aquesta cançó en el dia de la seva primera comunió.
    Ara, aquesta nit en el record, les emocions brollen.


    Como una blanca azucena,
    Lo mismito que un jazmín
    Mi niña va hacía la iglesia
    A la iglesia de San Luis

    Ha cumplido siete años,
    Y va a recibir a Dios
    Mi niña toma rezando
    Su primera comunión

    De rodillas es tan bonita
    Y tiene tanto salero
    Que le da el agua bendita
    Un angelito del cielo…..

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs18 de maig del 2010, a les 8:44

    Felicitats pel bell temps que sempre portaràs dins.
    Aquests atuells m'han fet pensar en els que fèiem servir per celebrar l'Eucaristia a casa. Era el temps dels capellans obrers, i jo era Cap d'Agrupament... els amics al voltant de la taula i una gerreta per consagrar el vi.

    ResponElimina
  3. Teresa Costa-Gramunt18 de maig del 2010, a les 9:22

    Gràcies pels vostres comentaris que ens agermanen en aquesta Eucaristia virtual. Virtual? No, Real!

    ResponElimina
  4. Manel18 de maig del 2010, a les 23:39

    Bells temps i amics que es va emportar el vent.
    Com et trobo a faltar amic, capellá obrer Jaume. Aquells anys a Teiá; després a Santa Perpétua de la Moguda, les lluites a la Riviere a l'altre costat del riu.....
    Lluites i ara.....que hem fet erróiament.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)