Aquesta història és cosa certa.La set de veritat del poeta és cosa certa.
Asseguda a les escales de la sinagoga
la meva set de justícia és cosa certa.
A les parets, per ordre alfabètic,
els noms dels tancats a Terezin,
dels ajusticiats als camps d’extermini
són cosa certa.
Cases, jardins que flairaven mimosa
i estables plens de palla fresca restaren buits
quan van marxar com xais amb una maleta a cada mà.
Els fardells s’abocaren sense miraments
a les portes de la mort,
milers de vestits i sabates quedaren per terra.
Mai més no els vestirien ni les calçarien.
És cosa certa.
(de Blau de nit a Praga, poemari inèdit)
Cada dia miro el teu blog, però nbo dec coincidir en les hores que poses els posts, perquè algunes vegades me'n trobo un que no he respost. El títol és preciós, com el poema.
ResponEliminaEstimada Olga:
ResponEliminaNo escric ni entro al blog d'una manera gaire sistemàtica, tot i que ho procuro. Ja saps que les dones principalment hem de fer gairebé tots els papers de l'auca... Petons