Tots els nascuts som fills. Aquest és un fet tan radical com ser dona o home. Homer ho va dir poèticament: Cap criatura humana no neix d’una alzina ni en soledad, sinó en braços dels seus pares. A partir d'aquí comencen totes les històries.
Avui tots dos amics parleu d'alzines. Curiós. Sembla que Adam i Eva no van tenir els braços dels pares. ¿Podria ser un símbol? Perquè també és el començament d'una història, i llarga.
Els braços dels pares és una realitat i una metàfora alhora, en efecte. Tots procedim de la conjunció del femení i el masculí en la natura. Segons la nostra espècie: un òvul i un espermatozou. I aquí comença una història (en el temps) que no sabem on ens portarà, sempre és oberta (en el temps) fins que acluquem els ulls...
La imatge que m'ha vingut és la de Leda que va infantar dos ous bessons, d'on van sortir Hèlena i Clitemnestra, i Càstor i Pòl·lux, després d'unir-se amb Júpiter convertit en cigne, que tenia com a arbre l'alzina..
Tots els nascuts som fills. Aquest és un fet tan radical com ser dona o home.
Avui tots dos amics parleu d'alzines. Curiós. Sembla que Adam i Eva no van tenir els braços dels pares. ¿Podria ser un símbol? Perquè també és el començament d'una història, i llarga.
ResponEliminaEls braços dels pares és una realitat i una metàfora alhora, en efecte. Tots procedim de la conjunció del femení i el masculí en la natura. Segons la nostra espècie: un òvul i un espermatozou. I aquí comença una història (en el temps) que no sabem on ens portarà, sempre és oberta (en el temps) fins que acluquem els ulls...
ResponEliminaLa imatge que m'ha vingut és la de Leda que va infantar dos ous bessons, d'on van sortir Hèlena i Clitemnestra, i Càstor i Pòl·lux, després d'unir-se amb Júpiter convertit en cigne, que tenia com a arbre l'alzina..
ResponEliminaDoncs sí, a partir de la nostra essencialització com a "fills" en brolla tota la resta.
ResponEliminaBon inici de setmana Teresa