Només el nostre concepte de temps ens fa anomenar així el Judici Final.Franz Kafka
Camina com una busca
que senyala el temps a la paret.
És alt i prim,
i així es dibuixa quan no escriu.
Escriu a tothora,
no hi pot fer res contra aquesta febre,
febre que el pren avui fent tentines pel call.
No va borratxo,
tot i que no menysprea beure amb els amics.
La seva embriaguesa és d’un altre món:
ha begut d’un calze que unifica totes les fes.
L’esperit de vi que li escalfa el cor és la paraula eterna
que un dia insuflà el Gòlem* d’alè vital.
Li fuig la vida en l’escriptura.
És presa a la boca dels lleons de la lletra.
El profeta Daniel, no els amansia?
*Al segle XVI, Rabí Löw va crear del fang el Gòlem, una criatura que havia de protegir els jueus que vivien al guetto de Praga. Li va donar vida posant-li a la boca una tauleta d’argila gravada amb paraules màgiques.
(La presa, poema dedicat a Franz Kafka, pertany al poemari inèdit Blau de nit a Praga)
Vaig ser a Praga, fa pocs anys. El teu poema m'ha retornat, avui, a aquell cementiri jueu, ple de pedretes. Hi fas imatges precioses, com la dels dos versos inicials.
ResponEliminaBé pel poema, té molt cos. Gustav Meyrink va escriure "El Golem" amb convincent fantasia. També hi ha la notable pel·lícula de l'expressionisme alemany (Boese-Wagener). Tot ajuda a comprendre aquest precedent del monstre primari que portem dins, i també és un antecedent del monstre de Frankenstein.
ResponEliminaA vegades em sento cridada a fer literatura sobre literatura, com en aquest poema escrit, però, des del cor. Gràcies pels vostres comentaris.
ResponElimina