dijous, 20 de maig del 2010

Com àngels caiguts

Amb consciència d’éssers caiguts, éssers amb l’ànima adolorida i anhelant, ens busquem en el camí perdut, com diu el Dant a l’inici de la Divina Commedia. Allunyats de la Llum –oblidats de la nostra part immortal- i enyorant aquella expressió suprema de la vida, emprenem pelegrinatge per a retrobar-la. La vida sembla, doncs, un retorn. Per aquesta raó, com fills pròdigs busquem recuperar la filiació amb el Principi que mai no ens ha abandonat… Un cordó invisible, Amor que il.lumina la fosca, és el testimoni viu de la nostra veritable naturalesa.

2 comentaris:

  1. El nostos i la nostàlgia, el dolor del retorn, el viatge iniciàtic i la recerca continuada de nosaltres mateixos, àngels, dimonis, humans...

    ResponElimina
  2. Els nostres passos perduts van tots en aquesta direcció encara que a vegades no en siguin conscients.

    ResponElimina