dimarts, 12 d’octubre de 2010

A Venècia

Fotografia salvada del socarrim, de l’holocaust, de la inquisició, o com en vulguem dir d’aquests sacrificis. Calculo que aquí devia tenir uns vint-i-tres anys i encara no m’havia casat. Vaig anar a Venècia amb uns amics, que em deien (ells ja hi havien estat): “A l’estiu hi fa pudor…” Pudor? Mai no he sentit cap mala olor a Venècia. Sempre que hi he viatjat m’han vingut al pensament i al cor les paraules escrites a De Verbo Mirifico, de Johannes Reuchlin, obra publicada el 1494: “Magnífiques són les teves obres, Senyor, i profunds són els teus pensaments.”
Algú dirà: Però si Venècia és obra humana…! Sí, i ben inspirada en la bellesa de l’Existència.

1 comentari:

  1. Sempre he recordat més la bellesa que la pudor de Venècia. Set' veu contenta i guapa, a la proa (o a la popa?) de la góndola.

    ResponElimina