Erri de Luca, nascut a Nàpols
l’any 1950, és un escriptor candidat al premi de Nobel de Literatura. Si encara
no hi és, hauria de ser a les llistes. Escriptor tardà, la seva obra, escrita amb
una gran puresa estilística, és d’una gran intensitat humana i projecció
espiritual, producte de la seva pròpia experiència, sovint viscuda al límit,
que li dóna una àmplia visió de la realitat. Amb un passat d’activista polític
en el moviment revolucionari Lotta
Continua i home que ha fet mil oficis, és traductor de l’hebreu per gust a
més d’un apassionat de la muntanya. És des d’aquestes experiències, la
d’escalador de muntanyes i la de traductor de l’hebreu, que parteix el seu
últim lliurament literari, El crim del
soldat (Bromera).
L’estudi de qualsevol llengua
obre moltes portes. Però quan s’estudia l’hebreu s’obren portes a una cultura
que, almenys a Occident, ens projecta fins a les pròpies arrels, si més no
simbòliques. L’estudi de l’hebreu comporta alguna cosa més que l’estudi de la
gramàtica d’aquesta llengua: comporta l’estudi de la guematria, ciència que té
en compte la valència numèrica de cada lletra. La Càbala té com a base aquesta
ciència. Per aquest motiu, segons es llegeix a El crim del soldat, una última paraula en un text escrit en
jiddisch, venjança, adquireix una
importància definitiva.
En la diàspora dels jueus, en
certs llocs d’Europa l’hebreu va donar una altra llengua, el jiddisch. Després
de l’Holocaust, gairebé no es parla ni s’escriu, per la qual cosa actualment
s’està fent un esforç per traduir a totes les llengües possibles la literatura
escrita en jiddisch. En castellà ho està fent de manera exemplar una amiga
meva, la Varda Fiszbein. A El crim del
soldat trobem en la mateixa tasca traductora d’un text en jiddisch a
l’italià a l’elter ego d’Erri de Luca, el narrador d’aquesta història
escruixidora.
El narrador, que acaba de baixar
d’una excursió a la muntanya, és en una fonda per a restaurar-se. Menja tot sol,
però s’acompanya d’uns folis en jiddisch que està traduint. En una altra taula
s’asseuen un home gran i la seva filla que, segons llegirem durant el relat, es
troba emotivament dividida entre la repulsió que li ha causat saber en un
moment donat (quan la mare abandona el marit) que el seu pare és un nazi
fugitiu i el seu deure de filla de tenir-ne cura. Amb una llambregada a la
taula veïna, el vell nazi s’adona de la llengua en la qual estan escrits els
folis, llengua que coneix perquè ha
estudiat també l’hebreu fins a obsessionar-se també en l’estudi de la Càbala.
La paraula venjança li salta a la
vista. Com a home perseguit durant dècades, ara se sent amenaçat per la
presència del veí, que ell interpreta com l’encarnació de la venjança. I amb el propòsit que ‘ells’,
els perseguidors jueus dels nazis, no l’atrapin, precipita el seu final.
Però, quin és el crim del soldat?
Segons el vell nazi, el crim del soldat és la derrota. Altrament no hauria
hagut de passar-se la vida fugint, amagant-se, ja que els criminals i
perseguits haurien estat els altres. La victoria hauria justificat aquella
guerra tan cruenta per a Europa, així com la destrucció dels milions de vides
que va comportar l’Holocaust. Aquest és un dels diversos fils argumentals que
s’entrecreuen en aquesta nouvelle
escrita amb un ritme ben modulat que permet la meditació serena, però
indefugible, d’aspectes també tan candents com ara la dificultat d’una filla
per jutjar la conducta del pare, tot i que no l’exculpa absolutament de res.
Tanmateix, aquest passat patern, mantingut en secret per part dels pares durant
tots els anys de la seva infantesa i adolescència, condiciona la vida futura de
la filla, que renuncia al matrimoni i a la descendència a fi i efecte de no
perpetuar en cap criatura la llavor criminal del pare. El crim del soldat, d’Erri de Luca, és una obra mestra.
(article publicat a L'Eco de Sitges, 17 de maig de 2013)
