La pintora Remedios Varo va ser
una de les dones artistes que van ser admeses a l’exclusiu grup dels
surrealistes francesos capitanejat per André Breton. La seva obra, de factura realista,
és a dir, figurativa, ens interroga amb la seva aura de misteri. Remedios Varo,
nascuda a Anglès, Girona, l’any 1908, va morir l’any 1963 a Mèxic D.F., on la
seva obra és molt celebrada. Enguany es commemoren els 50 anys de la seva mort.
De tots els indrets que Remedios
Varo podia haver escollit per al seu exili des de l’any 1942 (la guerra va
foragitar d’Europa tants creadors i intel.lectuals de mèrit!), Mèxic sembla fet
exprès per acollir, sense estranyesa, el seu art. Una ullada a la imatgeria
popular mexicana ens convoca a considerar-lo com una expressió del màgic en el
surrealisme. Per aquest motiu, l’artista mexicana Frida Kahlo va ser titllada
de surrealista per André Breton. Frida Kahlo no era, però, surrealista de forma
adjectiva com pretenien els surrealistes, sinó de forma substantiva, és a dir,
genuïna. Com la mateixa Remedios Varo.
Hi ha una pintura de Varo que,
com tantes de les seves obres, pot ser vista com la imatge d’un somni, o com
una figuració mental en la vigília, o com una imatge d’una pel.lícula d’època
indefinida, o com una figura que explica una condició real, si bé utilitzant un
llenguatge per a ser interpretat a base d’analogies. En aquesta pintura es veu
una dona amb una daga enorme clavada a l’esquena. Situada d’esquena a
l’espectador, aquesta figura femenina està lligada amb unes cadenes a una
columna d’una sala hipòstila amb el terra d’escaquer com per indicar la
dualitat amb què es presenta la realitat. Els núvols que floten entre columnes
sembla que vulguin donar al quadre un aire paisatgístic, tot i que aquesta
pintura respira una atmosfera d’interior. Les metàfores presents en aquesta
imatge pictòrica poden tenir una lectura personal, subjectiva, referida al fet
de ser apunyalats per l’esquena, i una altra de general referida a la subjecció
per qüestió de gènere. Però aquestes imatges, com totes les de Remedios Varo,
conviden a anar més enllà en la interpretació. Aquest quadre sembla una
transposició de l’episodi de la flagel.lació de Jesús. Remedios Varo sovint
canvia el valor d’unes imatges per unes altres, modificant així el discurs
convencional. Aquí el flagel.lat és una dona, i potser ella mateixa.
A Remedios Varo i Uranga. L’encontre dels seus dibuixos amb el
surrealisme francès (Arola editors), una important aportació intel.lectual
a l’estudi sobre l’art, sobretot dibuixístic, de Remedios Varo, la seva autora,
la pintora i doctora en Belles Arts Eva Cortès i Giner (1967) escriu que en
l’obra de Varo hi ha molt d’autobiogràfic. Com en Kahlo. Com en tantes de les
obres, plàstiques o literàries, realitzades per dones. I és que les dones a poc
a poc han anat passant de ser objectes inspiradors de la pintura o de la
literatura per esdevenir, i ha estat necessari que així fos, elles mateixes subjectes
d’art. No hi ha dubte, per exemple, de l’entramat autobiogràfic que compon
l’obra literària de Marguerite Yourcenar o la de Mercè Rodoreda, i això sense
perdre ni un bri d’universalitat.
Universals, arquetípiques, són
moltes de les imatges de la pintura i dels dibuixos de Varo, com ara el llenç
on es veu una població-muralla que s’enrotlla en espiral; o com ara els
personatges-ocell d’alguns dels seus dibuixos. Varo va crear de forma genial
imatges fora de l’establert, i que tanmateix reflecteixen amb gran precisió
formal ‘realitats’ somniades o imaginades, com també va fer aquell surrealista avant la lettre que va ser Hieronymus
Bosch, o el més poètic Odile Redon, un exemple més proper en el temps d’aquesta
tendència a expressar, de forma visionària, el món de la metafísica. Hi ha prou
motius, doncs, perquè la personalitat artística de Remedios Varo tingui un lloc
ben destacat en la història de l’art universal.
(article publicat al Diari de Vilanova, 17 de maig de 2013. A la imatge una pintura de Remedios Varo)
