Remedios Varo Uranga va néixer a Anglès, Girona, l’any 1908, i va morir a
ciutat de Mèxic l’any 1963, on s’havia exiliat l’any 1941. Quatre anys abans
havia viatjat a París fugint de la Guerra Civil espanyola; però aviat es va
trobar amb la II Guerra Mundial, un altre horror del segle. Varo, pacifista de
mena, va anar a Mèxic amb el poeta surrealista Benjamin Perét. Abans, l’any
1930, s’havia casat amb Gerardo Lizárraga, company d’estudis a l’Academia de
San Fernando de Madrid, amb el qual va viure un temps a Barcelona. A Mèxic es
va unir amb qui seria l’últim company de la seva vida, un altre exiliat com
ella, Walter Gruen, que li va donar l’estabilitat econòmica que necessitava per
desenvolupar una obra l’estil de la qual combina el rigor de l’aprenentatge
acadèmic europeu amb una imaginació creadora que va augmentar amb el seu
contacte amb la cultura mexicana.
Avantguardista del surrealisme, l’obra creativa de Remedios Varo es va anar
treballant fins a revelar la manifestació artística d’un progressiu coneixement
a nivell profund dels diversos aspectes de la condició humana. La seva obra és
com el mapa visual d’una recerca espiritual, d’un camí de transformació de la
consciència que es va anar desplegant en una narrativa artística plena de
simbolismes. Aquest cim de la seva maduresa artística es va donar a Mèxic
durant la dècada dels primers anys cinquanta fins al 1963, any de la seva mort
prematura als cinquanta-cinc anys.
¿Quin és l’atractiu dels quadres de Remedios Varo? El seu atractiu és la
seva estranya i simbòlica imatgeria que, com un imant, ens fa entrar en el món
interior d’una pintora que ara sabem que tenia una bona biblioteca de temes
hermètics, alquímics i cabalístics. També sabem que havia llegit i anotat els
llibres del filòsof armeni conegut amb el nom afrancesat de George Gurdjieff,
així com havia llegit els llibres del seu col.laborador, Piotr Ouspensky.
Remedios Varo també va llegir Ouspensky. Un dels seus llibres més coneguts, Tertium organum, està inspirat en les pròpies experiències d’Ouspensky sobre
l’expansió de la consciència.
Aquests camins de coneixement van interessar de per vida a Remedios Varo,
que va desenvolupar una obra amb un original llenguatge simbòlic que, salvant
les distàncies, es pot comparar amb el del Bosco. Fins i tot s’hi pot comparar
per l’exquisidesa tècnica (pinzellada fina i dibuix precís) amb què l’artista
va executar els seus quadres de mides no gaire grans, i tan pròxims visualment
als retaules que per la seva atmosfera quieta i serena també recorden els de
Giotto. L’obra de Remedios Varo és autobiogràfica, fins i tot les figures que
pinta recorden la seva efígie. Una autobiografia pictòrica que respon als
moviments de la seva vida interior, a la seva evolució com a persona.
Alquimista d’ella mateixa, és evident el punt de vista feminista de Remedios
Varo. L’obra de Varo, realitzada en femení singular, trenca esquemes. Així,
l’artista situa la dona en el mateix rang que l’home en el seu camí cap al
coneixement i la transformació personal. D’aquí ve que en les seves pintures a
més de tallers de filats, costura i brodats, hi hagi també espais
tradicionalment masculins com laboratoris, com en el quadre El laboratori (1947); o tallers
artesans, com en El rellotger (1955);
o obradors com el de la pintura L’alquimista
(1955), on es veu la figura d’un alquimista entotsolat en la seva tasca
d’estudi fins a fondre’s amb l’entorn.
La pintura de Remedios Varo narra a través d’un imaginari propi una vida de
coneixement fins allà on els humans podem arribar. Deia el seu últim marit,
Walter Gruen, que Remedios Varo era un ‘pioner espiritual’. En efecte: aquesta
conquesta d’ella mateixa, aquest assoliment de la pròpia realitat fins als
espais més desconeguts és el que es reflecteix en unes pintures que imanten per
la seva potència visual.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 22 de maig de 2015.
A la imatge, la pintura Brodant el
mantell celeste, de Remedios Varo)
