.JPG)
Escric aquest article quan fa un any de la guerra de Rússia contra
Ucraïna. Les imatges que ens arriben a través dels mitjans no deixen lloc a
dubtes: s’hi perden vides no només en l’àmbit militar sinó també en l’àmbit
civil, gran catàstrofe humanitària al costat de l’ensorrament d’edificis,
monuments, escoles i hospitals, feina i estudis interromputs, així com la
destrucció de les més elementals condicions de vida: el fred en aquelles
latituds és espantós i els aliments un luxe. Pèrdues que generen dolor físic i
espiritual.
Aquesta contesa
està canviant els mapes geopolítics i econòmics d’una manera tan visible com
palpable a les butxaques. Però això que en diem ‘el nostre món’ ja fa temps que
està perdent els elements que li donaven fisonomia, paisatge mental i un sentit
d’acord amb la cultura ambient, justament el que, a ulls vistents, està en
crisi. La cultura de masses, promoguda no només des de la dreta sinó també des
de l’esquerra, i que dona tants bons rèdits monetaris, ofega les
individualitats rellevants que hi queden sepultades. Cap cultura, però, no ha
avançat mai en l’extensió sinó que ha crescut en l’exaltació de les qualitats
treballades. Però entre la massa cada vegada més adotzenada i amorfa, qui les
veu.
La ciutat on vaig
néixer i formar-me, Barcelona, cada dia s’allunya més de la identitat que la
feia singular, admirable, visitable. La política de l’esfera dels Comuns la fet
ben comuna, i que el lector entengui el mot en tots els sentits. Una pèrdua que
lamentem no només els qui estimem la ciutat, sinó que, al final, també
lamentaran els qui se n’aprofiten. No cal fer quilòmetres per visitar una urbs
despersonalitzada i disfressada de colors llampants, sense gust ni classe. Una pèrdua
no només cultural i patrimonial sinó a la llarga també econòmica.
Amb llàgrimes de
cocodril es plora que L’Avenç publiqui
el darrer número en paper. La nostra societat híper informada però empobrida
culturalment, no sosté una revista d’aquest nivell. Una pèrdua anunciada. No es
llegeix. I quan dic que no es llegeix no vull dir que no es llegeixi tot el dia
a les pantalles, sinó que no es llegeix en el sentit profund que comprèn no
només el gaudi per la bellesa dels mots, sinó la descodificació d’idees que
fomenta l’aprenentatge i la creativitat.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 3 de març de 2023. A la imatge, fragment d'una biblioteca particular)
