Aquest any 2019 ha estat declarat l’Any de
les llengües indígenes. Es fan sentir crits d’alarma. Es calcula que el 97% de
les llengües humanes que han existit històricament s’han extingit. Una tragèdia
per a la biodiversitat lingüística, ja que aquest fet representa un buit de
gran dimensió en el coneixement i comprensió de nosaltres mateixos com a éssers
humans. En cada llengua s’expressa una visió del món. Quan una llengua mor
desapareix una peça fonamental del mosaic humà, un espai resta cec.
Hi ha un progressisme mal entès. ONG’s i grups de tota mena defensen
causes humanitàries que certament clamen al cel i cal mobilitzar-se per
combatre-les. Però hi ha una gran indiferència envers les llengües que es
perden. Les llunyanes per desconeixement. Les properes per causes generalment
gens nobles. Per raó de justícia i defensa dels Drets Humans, els nostres
feminismes i ecologismes, per exemple, haurien d’estar al capdavant en la
defensa de la diversitat lingüística a la Península Ibèrica. Doncs no. Les veus
de defensa són particulars, no col·lectives, perdent així la força que podríem
tenir.
Una de les causes de la mort de les llengües es dóna quan els infants
deixen de parlar la llengua als seus pares. Diuen els entesos que aquest fet
pot esdevenir-se per moltes causes. Però una causa clau és quan als infants
se’ls fa sentir vergonya de parlar la llengua de la família. Ho va practicar
amb gran eficàcia l’Estat francès, ho practica encara l’Estat espanyol. «Per
què vols aprendre català si en espanyol ens entenem tots i, a més, és una de
les llengües amb un gran nombre de parlants a tot el món?». Es tendeix el
monocultiu lingüístic com es tendeix a afavorir el pensament únic. És el que
interessa globalment. La diversitat és un destorb per als poders i grans
corporacions. No hi ha una llengua superior a una altra. El que hi ha és
llengües amb poder per imposar-se. Sembla estrany que els defensors de les minories
no ho siguin de les llengües minoritàries. Aquí la llengua catalana, la llengua
específica del lloc, la llengua amb denominació d’origen. Com els vins, cada
terreny dóna el seu.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès el 4 d'octubre de 2019. A la imatge, la fotografia d'un ametller florit presa aquest gener passat)
