Hem celebrat Nadal,
data simbòlica del naixement de Jesús. La celebració ens ha convocat al voltant
d’una taula familiar o d’una taula amical. També ens ha invitat a la meditació
sobre el fet mateix de néixer, que no es limita pas a un dia concret, tot i que
en celebrem els aniversaris.
Néixer és un fet tan quotidià biològicament
parlant com extraordinari per a la consciència si el contemplem en la seva
dimensió metafísica. Al seu llibre autobiogràfic, Delirio y destino, escriu la filòsofa María Zambrano, i tradueixo: I cada vegada que es neix o reneix, i encara
en el fet d’anar naixent cada dia, s’ha d’acceptar aquesta ferida en el ser...
D’entrada al món som
éssers ferits. I entrar de ple a la vida, a la llum del dia, donar-nos a llum
en la comprensió de la vida, és com un despreniment d’un estat de foscor, somni
o inconsciència: el famós Paradís al qual es vol retornar perquè allà res no
ens fereix, no com la vida que és una ferida oberta. És per aquesta ferida, però,
és per aquesta escletxa oberta per on passa la llum de la comprensió de la
nostra humanitat dolosa. Res no se sap en profunditat si no és per aquest dolor
que mossega la carn mortal, és en aquest sentir-se fendir la carn mortal que
l’ànima desperta, és a dir, neix o reneix a la seva veritable dimensió.
Aquell a qui van posar el nom de Jesús va néixer
com un infant qualsevol, però la seva vida és extraordinària quan la contemplem
en la seva dimensió espiritual, arquetípica. La seva passió, mort i resurrecció
pot ser vista com el que podem fer amb les nostres vides tot acceptant la
nostra condició humana, la ferida en el
ser, com diu Zambrano. Aquesta ferida, però, pot transformar-se en una
ferida lluminosa quan l’ànima desperta a la comprensió del nucli de la vida. Entrar
de debò a la vida és descobrir-se sent en la plenitud d’aquest instant. Bona
entrada d’any 2017.
(article publicat al Diari de Vilanova, 30 de desembre de 2016. A la imatge, l'àngel del pessebre napolità de casa).
